RETORN AL PASSAT
Crònica 20/09/2011

Letònia mira cap a Rússia

El partit pro rus Centre d'Harmonia va guanyar les eleccions legislatives anticipades de dissabte a Letònia i podria intentar un acord de govern amb els partits que fins ara s'han alternat al poder.

Rubèn Martínez
2 min
Una dona letona votant dissabte, dia d'eleccions legislatives a la república bàltica.

RigaLetònia podria tenir, per primera vegada d'ençà que va independitzar-se de l'URSS al 1991, un partit pro rus al govern de la mà de la formació Centre d'Harmonia que s'ha erigit com la principal força política del país, amb només sis anys de vida, a les eleccions legislatives anticipades de dissabte. Aquesta formació de centreesquerra, amb lligams amb la formació Rússia Unida de Vladimir Putin, va aconseguir 31 diputats del 100 que té el Parlament letó. Això significa que necessita el suport d'una de les dues forces de centredreta que van quedar segona i tercera a les eleccions. I les negociacions, que es preveuen difícils, ja han començat.

El primer a la ronda de converses és el Partit de la Reforma, que amb els 22 diputats que té permetria a Centre d'Harmonia formar govern. "Per mi, Centre d'Harmonia és un cavall fosc en aquests moments", reconeixia ahir l'expresident del país i líder del partit Valdis Zatlers, en referència a les tendències pro russes d'aquest partit.

L'altra opció per formar govern és la del grup Unitat, de l'actual primer ministre Valdis Dombrovskis, que ha estat la tercera força amb 20 diputats. En aquest cas, caldria encara un acord amb un tercer partit per aconseguir majoria al Parlament.

Un país dividit, un vot de càstig

Letònia és un país ètnicament dividit entre letons i russos, i la victòria del Centre d'Harmonia s'ha cimentat en el vot de la comunitat ètnica russa, però també d'alguns letons, que han mostrat així el seu malestar a causa dels retalls pressupostaris i socials que ha fet en l'última legislatura el govern Valdis Dombrovskis, després que el 2008 l'economia letona va haver de ser rescatada per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional.

El líder del Centre d'Harmonia, Nils Usakovs s'ha mostrat sempre partidari de reduir les mesures d'austeritat introduïdes per l'últim govern -ahir va proposar també un referèndum sobre l'entrada a l'euro prevista per al 2014- i al mateix temps millorar les relacions amb la veïna Rússia, que en aquests moments són gairebé inexistents. Un programa que no comparteixen ni Zatlers ni Dombrovskis, aliats naturals entre ells, i que rebutgen la idea d'apropar-se a Rússia per por que augmenti la seva influència en el país.

A més, Usakovs i el seu partit s'han negat a reconèixer mai que Letònia va ser ocupada per la Unió Soviètica abans de la Segona Guerra Mundial, un fet que encara avui fereix sensibilitats i genera tensions entre l'elit política.

Una de les conseqüències d'aquest període fosc és palpable actualment en aquest país, que té 2,2 milions d'habitants. Un 15% de la població és definida al seu passaport com a "no ciutadans" o "ciutadans alien", cosa que significa que no poden votar, no poden treballar en el sector públic i tenen limitat l'accés al sistema de pensions.

Si les negociacions acabessin deixant fora del futur pacte de govern el Centre d'Harmonia, Zatlers i Dombrovskis, que conjuntament tindrien 42 diputats, necessitarien el suport d'algun partit nacionalista.

El president letó ja ha dit que no té plans de nomenar primer ministre abans del 28 de setembre, dia en què torna d'un viatge oficial als Estats Units. Aquest és el temps que tenen tots els partits per arribar a un acord que podria obrir una nova pàgina en la curta però intensa història d'aquest país.

stats