Publicitat
Publicitat

REFERÈNDUM LINGÜÍSTIC

Una consulta reobre la ferida de l'ocupació

Letònia rebutja el rus com a llengua cooficial

El rus no serà llengua cooficial a Letònia. Els ciutadans van rebutjar ahir en un referèndum convertir el país bàltic en el primer soci de la Unió Europea a donar l'estatus d'oficial a la llengua de Rússia.

Els ciutadans que tenen el letó com a llengua materna van respirar tranquils ahir a la nit, quan es va conèixer el resultat del referèndum per saber si el rus s'havia de convertir en llengua cooficial a Letònia, un país de poc més de dos milions d'habitants que va viure la meitat del segle XX sota dominació soviètica. La minoria russa del país bàltic va fracassar en el seu intent de convertir l'idioma de Tolstoi en la segona llengua oficial: el no es va imposar clarament al sí amb gairebé el 80% dels vots (amb la meitat dels vots escrutats). Tot i la còmoda victòria del no, la consulta -promoguda per la minoria russa i rebutjada per gran part de la classe política letona- ha reobert una vella ferida al país.

Protecció del letó

Quan Letònia va aconseguir la seva independència el 1991, després de cinquanta anys d'ocupació, els ciutadans que parlaven letó havien disminuït considerablement. L'antiga Unió Soviètica havia imposat la seva llengua i havia perseguit els que utilitzaven la llengua autòctona. A la dècada dels 90, les autoritats de la nova república bàltica independent van aconseguir girar la truita gràcies a lleis per protegir el letó que obligaven a conèixer la llengua a tots els ciutadans, inclosos els milers de russos que s'havien instal·lat al país durant els anys d'ocupació i que volien obtenir la nacionalitat.

Vint-i-un anys després, la llengua més utilitzada al país és el letó, però una tercera part de la població té com a llengua materna el rus. Els parlants de rus, la majoria persones de la tercera edat -i els seus descendents- que es van instal·lar a Letònia durant l'època soviètica, se senten discriminats per la legislació letona i reclamen l'estatus d'oficial per a la seva llengua. Però els nacionalistes letons creuen que darrere de les exigències dels russoparlants i del referèndum s'hi amaguen les mans del Kremlin i la voluntat de tornar a situar Letònia sota la influència de Rússia.

"Si he de dir les coses pel seu nom, el referèndum és una prova per als traïdors de l'estat", assegura el director de teatre més popular de Letònia, Alvis Hermanis. També el primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, va acudir ahir a les urnes per votar en contra de la proposta. Els partidaris del sí, en canvi, consideren que malgrat haver perdut la consulta, la iniciativa servirà per fer pública la discriminació que asseguren que pateixen. Es queixen d'haver estat expulsats de la vida política des de la independència del país.

El rus abans que el català?

Si hagués guanyat el sí, Letònia s'hauria convertit en el primer país de la Unió Europea a donar rang d'oficial al rus, cosa que hauria obert la porta a convertir la llengua eslava en oficial també a les institucions europees. La decisió, però, correspondria al govern de Letònia i no a Brussel·les. Després, tots els estats membres haurien hagut de donar-hi el vistiplau. Un portaveu de la Comissió Europea va recordar divendres que si llengües com el català, el gallec o l'euskera encara no són oficials a les institucions comunitàries és perquè el govern espanyol no ho ha demanat mai.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT