L'ECONOMIA EUROPEA
Crònica 08/01/2011

Amadeu Altafaj: "L'euro no se'n sortirà si no Fem reformes"

Crisi del deute "L'especulació neix quan un país té mancances" Espanya "La Comissió Europea creu que si el govern aplica les mesures anunciades n'hi haurà prou per restablir la confiança"

àlex Font Manté
5 min
Brusselles, CE

Amadeu Altafaj (Barcelona, 1958) és un dels catalans més importants de Brussel·les, ciutat on ja fa quinze anys que viu. Hi va arribar per estudiar un màster i fer de periodista freelance i, des del 2004, hi treballa de portaveu per a la Comissió Europea. El mes vinent farà un any que és la veu de la CE en economia.

La recuperació europea sembla que tindrà dues velocitats. És difícil mantenir la cohesió quan hi ha uns països que creixen molt i d'altres no tant?

És difícil, però és l'objectiu de la integració europea i de la unió econòmica i monetària. Encara que sigui difícil i hi hagi una dualitat, que és cert, en termes de represa de l'activitat econòmica i de la creació de llocs de treball, l'objectiu d'augmentar la cohesió sobretot a la zona euro és el que ha de prevaler. I això com es fa? Augmentant el nivell d'integració econòmica, que avui dia esta desequilibrat respecte al nivell d'integració monetària.Els països que van a menys velocitat han de consolidar els comptes públics i fer reformes econòmiques importants. Aquestes reformes expliquen que països com Alemanya treguin més partit de la recuperació econòmica. En el cas d'Espanya, la represa és molt lleu i fràgil. S'ha de consolidar.

Què es pensa d'Espanya a Europa?

La CE creu que Espanya està prenent les mesures adequades per generar més confiança. La confiança és important perquè, si no n'hi ha, és difícil emetre deute a uns tipus d'interès raonables per finançar l'Estat. I per generar confiança entre els inversors després d'una crisi com la que hem passat és important que, a part de l'aprovació de les mesures, s'apliquin estrictament. De tota manera, la confiança no tornarà de la nit al dia. Cal temps.

Però amb les mesures que s'han pres, més la reforma de les pensions que s'ha anunciat per a finals de gener, n'hi hauria prou?

Des de la CE creiem que sí, que n'hi haurà prou si es compleix el que s'ha anunciat. Però aquest si condicional és molt important. Els actors del mercat, tots, volen alguna cosa més que promeses. En temps difícils i de nervis als mercats, els inversors normals busquen les posicions més segures per a les seves inversions i esperen temps millors. Per tant, és important que tot el que s'ha promès es decideixi i s'apliqui. Si s'ha promès una reforma important de les pensions s'ha de complir.

I estem en condicions de dir que les promeses s'estan complint?

Tot indica que sí. Creiem que el govern espanyol ha fet el necessari per complir l'objectiu de reducció del dèficit per al 2010, que era del 9,3% per a Espanya. I, per tal de complir l'objectiu de dèficit al 6% per al 2011, el govern ha dit que està disposat a prendre mesures addicionals, si calgués. Això és important.

S'ha anunciat que la reforma de les pensions s'aplicarà de manera molt gradual. Els inversors realment podran percebre que la reforma té un impacte real?

Una reforma de les pensions sempre s'aplica durant un període de temps llarg. El que és important és que la reforma comenci, que hi hagi un calendari i que es compleixi. Això podria demostrar als mercats que hi ha una determinació.

A Espanya ja no se la compara amb Grècia i Irlanda?

Les mesures que s'han anunciat cobreixen totes les àrees. A més, els tests d'estrès han demostrat que la banca espanyola, tot i algun problema de liquiditat, és sòlida i resistent. I això allunya Espanya de la comparació amb Irlanda, en el cas de la banca, o de Grècia, en el cas dels comptes públics.

El problema dels tests d'estrès a la banca és que ara s'hauran de repetir perquè no està clar si es van fer prou bé...

No, repetir no. Els tornarem a fer. La CE creu que és bo que es vagin fent amb una certa periodicitat. La transparència reforça la confiança i seria bo que els tests també estenguessin el seu abast. El que nosaltres volem és que hi hagi més bancs que facin el test i també que s'hi inclogui una prova de liquiditat. A les proves anteriors no es va fer i la liquiditat va ser un problema que tenien els bancs d'Irlanda i de països com Portugal, Grècia i Espanya.

Vostè creu que l'especulació no ha tingut un protagonisme molt gran en la crisi del deute, ¿però creu que es va convertir en el detonant que alguna cosa no anava bé?

En els casos de Grècia, Irlanda i Espanya sovint s'ha dit: "Això és només un fenomen d'especulació". Normalment no és així. Si hi ha especulació és perquè hi ha risc. I si hi ha risc és perquè hi ha manca de previsibilitat i de confiança. I és aquí on s'ha d'incidir. Potser sí que a Grècia o a Irlanda hi va haver una mica d'especulació, però en tots els casos hi havien mancances i febleses estructurals del sistema.

La crisi ha revelat els problemes de l'euro. La moneda única obliga a actuar de manera coordinada, però aquesta coordinació no existeix, per exemple, en política fiscal. Es pot avançar cap a una política fiscal comuna de la zona euro?

Els estats membres no ho han volgut mai. És una decisió política. Que hi hagi una harmonització fiscal està descartat. Però una millor coordinació fiscal és necessària i imprescindible en una unió econòmica i monetària. Com s'augmenta la coordinació? Doncs reforçant el Pacte d'Estabilitat i estenent la vigilància a les polítiques macroeconòmiques: Grècia va estar perdent competitivitat durant deu anys mentre els sous pujaven de manera irreal. El país feia temps que vivia per sobre de les seves possibilitats i ningú no va fer res per impedir-ho.

Però quan un país se salta una norma europea, com ara el Pacte d'Estabilitat...

No passa gran cosa [acabant la frase]. El novembre del 2003, Alemanya, França i altres països estaven per sobre del 3% de dèficit, la CE va recomanar que s'apliquessin les mesures necessàries, però una majoria àmplia dels estats membres va frenar-ne l'aplicació. Si en un partit de futbol els mateixos jugadors canvien les normes, la credibilitat del sistema baixa. S'haurien d'aplicar sancions més efectives i creïbles. Ara hem proposat que els estats anunciïn les línies bàsiques dels seus pressupostos un any abans. L'objectiu és que, abans que un estat aprovi uns pressupostos poc realistes i que comporten riscos per a tota la zona euro, se li pugui enviar una advertència.

Hi ha qui diu que si no s'avança cap a la unió fiscal dels països de l'euro, la moneda única ho té molt difícil per sobreviure.

Si no es toca res, per suposat, malament. L'euro no se'n sortirà si no fem reformes. El que estem intentant fer és corregir els errors de l'inici. No es pot crear una unió monetària sense una alta coordinació de les polítiques econòmiques, incloent-hi una millor coordinació fiscal. Però insisteixo: coordinació, no harmonització, perquè els estats no la volen. Si hi hagués una harmonització, els impostos d'Espanya pujarien perquè estan a nivells baixos.

Com es veu des de la CE la creixent influència de la Xina sobre països membres, com Grècia o Espanya?

És positiu. El que no pot ser és que, d'una banda, es digui que s'ha de donar més protagonisme a les potències emergents en les institucions financeres internacionals (com el G-20 o l'FMI) i, alhora, quan aquestes potències juguen el seu paper com a actors econòmics i financers, hi posem barreres. De la mateixa manera que les nostres empreses estan molt interessades en la Xina, és normal que la Xina tingui interès a venir aquí. A més, en aquest moment, el deute públic de certs països europeus és una inversió interessant. Si tu creus en la seva capacitat de recuperar-se i tens diners, és lògic invertir-hi.

stats