L'eurozona exigeix garanties d'Atenes
L'Eurozona no es refia de Grècia. Brussel·les no ajudarà Atenes fins que el nou executiu es comprometi a donar suport al pla europeu anticrisi. Exigeixen garanties per escrit per esvair els dubtes.
Brussel·lesSembla que l'huracà desencadenat per l'encara primer ministre grec, Iorgos Papandreu, es va calmant. Mentre els partits grecs negocien a contra rellotge la formació d'un nou govern d'unitat nacional sense Papandreu, el ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, intentava tranquil·litzar ahir els socis de l'euro, que han vist com Atenes ha estat a punt de fer fracassar el pla europeu anticrisi.
L'eurozona, però, no es refia de Grècia. Els ministres de Finances, reunits a Brussel·les, van deixar clar que no mouran ni un dit per ajudar el país grec fins que el nou executiu no es comprometi per escrit a donar suport als acords de la cimera del 26 d'octubre, que inclou la condonació de la meitat del deute grec, la recapitalització dels bancs i l'augment de la capacitat del fons de rescat. "El compromís de Grècia ha de ser clar i inequívoc. El volem per escrit", va assegurar el comissari europeu d'Economia, Olli Rehn.
Venizelos va explicar als seus homòlegs europeus que el nou govern grec donarà suport al pla anticrisi. "Després d'una setmana difícil, ara tenim una nova situació política, un nou marc polític a Grècia. Aquesta és la prova del nostre compromís i la nostra capacitat d'aplicar el programa i reconstruir el país", va explicar Venizelos. Els socis de l'euro, a més a més, van avalar la formació d'un govern integrat pels principals partits polítics del país hel·lè que es comprometi a posar en marxa les mesures necessàries a canvi de rebre la nova ajuda.
Desconfiança de l'Eurogrup
Públicament, l'Eurogrup va assegurar ahir que havia rebut "amb satisfacció" les paraules de Venizelos, però de portes cap endins, els socis de l'euro estan profundament molestos per com ha gestionat la crisi política Papandreu, especialment per la seva amenaça de celebrar un referèndum sobre el rescat del país. "Grècia ha traït la confiança de la resta de països de l'euro", va dir Rehn. De fet, els ministres de Finances de la zona euro no van aixecar el bloqueig dels 8.000 milions d'euros que Grècia està pendent de rebre del primer rescat.
El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va apuntar que la UE està disposada a lliurar els diners quan estigui format el nou govern grec i es comprometi a "acatar" el pla anticrisi. Fonts comunitàries van afegir que els pròxims dies hi haurà un "reforç" de la vigilància del país "com a condició prèvia" per acordar el pagament dels 8.000 milions d'euros.
Els socis de la moneda única també van començar a debatre els detalls de la nova arquitectura del fons de rescat. A la reunió del G-20, l'eurozona es va comprometre a "accelerar" els treballs per posar en marxa tan aviat com sigui possible el nou fons, que ha de servir com a tallafoc definitiu a la crisi grega. És urgent posar-ho en marxa per ajudar Itàlia, ja que entre els nous usos hi ha l'aval d'una part del deute sobirà de l'eurozona, una mesura que serviria per rebaixar la pressió dels mercats.
La reunió d'ahir dels 17 socis de l'euro va servir de poc per avançar en els detalls del fons. "Calen estudis tècnics que no es poden fer en dos dies", va justificar la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado. La presidència de l'Eurogrup podria convocar una reunió extraordinària de ministres de Finances de la moneda única abans de Nadal per acabar de tancar un acord, segons va revelar ahir Juncker. "Només una"?, va ironitzar el comissari Rehn.
