L'excusa del 38è congrés
Els congressos regionals del PSOE d'aquest cap de setmana han mostrat un partit dividit i mobilitzat per la lògica del poder. L'aparició de dos aspirants, Chacón i Rubalcaba, ha estat l'excusa ideal perquè sectors llargament enfrontats es converteixin, per simple contraposició, en fervorosos chaconistes i rubalcabistes de la nit al dia. El PSC, entregat a la catalana, i el PSE, tancant files quasi en bloc amb Rubalcaba, són dels pocs que mantenen una posició d'acord amb el discurs i les lleialtats dels últims anys. La resta aprofita la tria de delegats al 38è congrés per mesurar forces internes i l'estabilitat de les cadires dels seus líders. És el cas d'Andalusia i José Antonio Griñán, del País Valencià i Jorge Alarte i de Madrid i Tomás Gómez. Entre Chacón i Rubalcaba -tots dos ministres de ZP i admiradors de Felipe González- hi ha poques diferències, només matisos com ara si el discurs únic del PSOE ha de tenir accent territorial. Més enllà d'aquestes conjuntures, qui guanyi a Sevilla es trobarà una nau amb moltes vies d'aigua.
