Publicitat
Publicitat

GUERRA CONTRA UN DICTADOR

Els metges del front denuncien que són "objectiu prioritari" de Gaddafi

L'exèrcit libi avança a tocar de la capital rebel

La carretera que porta a Ajdabia des de Bengasi, la capital rebel de l'est de Líbia, estava deserta de bon matí. Ni tan sols una pick up amb milicians de les que aquests dies es veuen per aquí. Tampoc a Ajdabia es veia una ànima als carrers. En arribar a l'entrada oest de la ciutat, una de les posicions estratègiques de defensa de les forces insurgents, amb prou feines si hi havia un grup reduït de combatents i una trinxera despoblada amb un vell tanc i tres bateries antiaèries.

Els rebels, que ja haurien d'estar ben escarmentats, encara repeteixen els mateixos errors i, tots junts, es van concentrar al front, a quaranta quilòmetres d'Ajdabia, i van abandonar la rereguarda. Al-Arbain, com es coneix aquest punt estratègic entre Brega i Ajdabia, ha estat durant els últims dies la línia defensiva de les forces opositores. El camp de batalla se situava 20 quilòmetres més endavant i allà s'enfrontava l'exèrcit professional desertor i els lleials de Gaddafi.

Incapaços d'atacar militarment les forces governamentals, ja que la seva millor arma són els míssils Grad -d'un abast de 40 quilòmetres-, la tàctica dels rebels ha estat fer-se forts aquí per frenar l'avenç de les tropes del règim. Tot i això, ahir pel matí els gaddafistes van avançar posicions i una pluja d'obusos i coets els va agafar desprevinguts.

No eren més de les onze quan l'artilleria pesant de l'exèrcit libi els va caure a sobre i amb els Toyota van fugir a corre-cuita per la carretera i el desert del front, i van buidar el camí a les tropes de Gaddafi que van avançar cap a Ajdabia. Desenes de pick up , i vehicles amb periodistes van circular a tot drap per la carretera cap a l'entrada oest de la població, que va ser atacada poc després amb morters i coets que queien des de diverses direccions.

La desbandada general va permetre que en menys d'una hora els tancs i tropes governamentals s'apropessin perillosament a aquesta estratègica localitat que és l'encreuament entre Brega i Tubruq, les úniques instal·lacions petrolieres que encara controlen els rebels i la carretera directa que porta al feu rebel de Bengasi.

Els metges del front

Enmig d'aquella carrera de cavalls desbocats, un equip d'ambulàncies i professionals mèdics esperava als ferits. Osama Sharif, cirurgià voluntari, ordenava meticulosament ampolles d'antisèptic, gases, antibiòtics, tot el necessari per a les cures de primers auxilis.

"Hem de mantenir la calma, trobar el balanç entre les sensacions de por i pànic i les nostres obligacions com a metges", va explicar el sanitari, que ja ha tingut algun ensurt per estar en la línia del front. "De vegades ens ha tocat viure situacions inconcebibles. Tot i que hem passat per moments difícils durant aquests anys, el que està passant ara ens ha deixat en un estat de xoc", va exclamar el metge, en referència als primers dies de l'aixecament popular, quan els tancs de l'exèrcit libi van entrar a Bengasi i "van passar per sobre dels manifestants i van deixar cossos destrossats".

A Ras Lanuf "vam haver d'evacuar l'ambulatori en tres ocasions perquè vam ser atacats per terra i mar", abans que aquesta important localitat petroliera caigués en mans de les tropes governamentals fa dues setmanes. En aquells atacs contra el centre hi va morir un anestesista, tres estudiants de medicina i dos conductors d'ambulància, va detallar Sharif. "En els combats a Brega han mort cinc companys i hi ha tres metges i un conductor d'ambulàncies desapareguts", va afegir.

Aquest cirurgià va denunciar que el personal mèdic és "objectiu prioritari" de les bombes gaddafistes. "Nosaltres estem aquí per atendre els ferits dels dos bàndols, sense distincions. No entenc perquè som atacats". Com que ja no hi ha cap hospital segur en tot l'est de Líbia, a excepció dels de Bengasi, tant la flota d'ambulàncies com el personal mèdic viatgen cada dia des de la capital rebel al front per recollir i auxiliar als soldats ferits. Els més greus, primer són ingressats per operar d'urgència a l'hospital d'Ajdabia per evitar que puguin morir dessagnats en el camí cap a Bengasi.

Precisament, el primer ferit que va arribar ahir a l'hospital Magarif d'Ajdabia, abans de ser evacuat, va ser un militar de Gaddafi. A l'entrada del caòtic centre hospitalari on arribaven els ferits del front en vehicle particular o ambulància, el cap del servei d'urgències, Sulaiman Rifadi ens va advertir del perill de romandre més temps allà. Fa només tres dies, la ciutat va ser atacada per un intens bombardeig i un dels míssils va caure a prop de l'hospital. Els ànims estaven tensos entre el personal mèdic i els rebels i les explosions se sentien cada vegada més a prop.

L'absència de persones, sons i moviment es va tornar en nerviosisme. A l'horitzó, efímeres columnes de fum s'arrossegaven com serps fugisseres per les dunes que conformen la perifèria d'Ajdabia. Els metges van intentar mantenir la concentració mentre el soroll dels coets s'estenia entre els passadissos gairebé buits del centre hospitalari.

Un camiller es va quedar absort. Va encendre un cigar, va respirar, va inhalar, i va mirar al cel. Les tropes de Gaddafi s'estaven posicionant a l'entrada de la ciutat tot aprofitant l'anàrquica estratègia dels rebels que fugien espantats sense rumb. Unes senyores que fregaven escampaven aigua per terra i anaven de passadís en passadís com si l'hospital fos aliè al so de la guerra. Per uns instants, el soroll va desaparèixer mentre els rebels preocupats miraven des de les finestres. Si queia Ajdabia podria ser un cop estratègic molt dur. L'amenaça planava sobre l'hospital.

Un altre cop, va tocar fugida

Els gaddafistes havien penetrat a la ciutat per la porta oest. En desbandada, els pocs civils que quedaven, periodistes, ambulàncies, i personal hospitalari abandonem la població, mentre deixàvem enrere cortines de fum negre i foc. Durant hores, la ciutat deshabitada va presenciar els durs combats entre forces governamentals i opositors. Els rebels es van haver de defensar en dos fronts al centre i els voltants d'Ajdabia.

Quan va caure la nit, a la cèntrica plaça d'Al-Mahkama de Bengasi, milers de persones encara cridaven consignes revolucionàries, com per exorcitzar els fantasmes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT