The New York Times istanbulLa cúpula militar de Turquia, autoproclamada defensora de les tradicions seculars del país, va dimitir en massa divendres, un moviment sense precedents que molts analistes veuen com l'últim cartutx d'una institució debilitada que es resigna a acceptar la seva pèrdua d'influència en la política del país. El comandant en cap de l'exèrcit turc, el general Isik Kosaner, juntament amb els líders de la marina, l'armada i les forces aèries, van cessar simultàniament dels seus càrrecs com a protesta contra les detencions continuades de dotzenes de comandants acusats de conspirar contra el govern de Recep Tayyip Erdogan. El primer ministre va acceptar les dimissions i es va afanyar a nomenar un nou cap per a l'exèrcit, el fins ara comandant de la policia militar turca, el general Necdet Özel.
Erdogan ha anat arraconant els militars de la política des que va prendre possessió com a primer ministre el 2002, en part per les reformes legals que s'han portat a terme per cedir el poder a una autoritat civil. Però el cop més fort contra l'exèrcit han estat les investiga cions, les detencions i els judicis d'un gran nombre de comandants militars i d'alguns periodistes acusats de voler enderrocar el govern d'Erdogan.
Influència històrica
Les resignacions han tingut un fort impacte en l'opinió pública i molts es pregunten si estan sent testimonis del final de la influència militar en la política del país. "És la primera vegada en la història de la república que veiem una cosa així", va dir el vicepresident del principal partit de l'oposició, Gürsel Tekin. "Honestament, aquesta situació no és bona", afegia.
Des que el general Mustafa Kemal Atatürk va fundar el 1923 la nació moderna turca, els militars han continuat involucrats en la vida política fins i tot després de la formació del model multipartidista el 1950. Però el sistema polític turc ha canviat molt en els últims anys i la democràcia ha anat arrelant mentre els militars han anat perdent pes gradualment.
Segons Soner Cagaptay, director del programa de recerca sobre Turquia a l'Institut Washington per a la Política del Pròxim Orient, l'estatus dels militars com a institució de confiança s'ha desplomat, amb un 60% dels turcs que donen suport a l'exèrcit que es pot comparar amb el 90% que ho feia el 2002, quan Erdogan va prendre possessió. "Aquesta és la manera que tenen els militars de dir al govern: «Hem acabat amb tu. Munta el teu propi equip, si pots»", diu Cagaptay.
Amb les dimissions, els militars han volgut llançar el missatge que encara són prou poderosos per sacsejar el sistema polític turc. Però sembla que han aconseguit l'efecte contrari, amb Erdogan actuant amb rapidesa escollint un nou cap visible per a l'exèrcit. "Aquest era el seu últim recurs", opina la columnista del diari turc Milliyet Asli Aydintasbas. "I passa precisament perquè l'exèrcit ja no té possibilitats de fer un cop d'estat. No els quedava res més a fer", conclou.
