Publicitat
Publicitat

EGIPTE LA CONTESTACIÓ ES MANTÉ Crònica

Milers de persones desafien de nou el toc de queda per demanar un canvi de règim

L'exèrcit guanya temps a favor de Mubàrak

El futur immediat d'Egipte és en mans dels militars. La confiança del poble, la seguretat als carrers i la continuïtat del règim de Mubàrak -les tres claus de la revolta egípcia- depenen de l'exèrcit. La sortida dels tancs al centre del Caire el dia 28, quan la violència s'estenia fins a cremar el 90 per cent de les comissaries d'arreu del país, va tornar la confiança a una població irada i desafiant que no es pensava conformar amb res més que la sortida de Hosni Mubàrak del país. El president va recórrer al prestigi d'un militar, el general Omar Suleiman, que ahir va prendre possessió del càrrec de vicepresident d'un govern encara per definir, i amb els únics fonaments de les promeses de canvi emeses en un discurs enregistrat pel dictador quan la revolta li demanava de manera violenta que plegués. Durant el matí, la televisió egípcia va mostrar imatges de Mubàrak reunit amb la cúpula de l'exèrcit, en una nova demostració que controlen junts la situació. "A Egipte qui té el suport de l'exèrcit guanya, i en aquests moments aquest és Mubàrak", deia ahir Kamal, un conegut empresari de la capital.

Els militars són a totes les converses al carrer. Els consideren salvadors, garantia de seguretat, els únics amb prou suport popular per liderar una transició en un país on no hi ha una oposició majoritària. "L'exèrcit i el poble som un de sol". "Som una sola mà", cridaven de matinada centenars de persones -homes, dones i joves- que ahir van passar la segona nit consecutiva al ras a la plaça Tahrir (alliberament, en àrab), desafiant el toc de queda. Dels tancs que vigilaven la concentració va baixar un dels nous herois d'aquesta plaça que ja s'ha convertit en el símbol de la protesta. Ihab, militar des de fa sis anys, va decidir abandonar el seu lloc de vigilància i afegir-se als manifestants "fins que no hi hagi un canvi de règim".

Desenes d'homes el van pujar a coll i van començar a donar voltes a aquesta gran circumval·lació cridant " Al·lahu-àkbar " (Al·là és gran). Ihab, cansat i probablement molt espantat, confessava a l'ARA que sap que s'arrisca a un consell de guerra i que hi ha altres soldats que pensen com ell, però va ser incapaç de contestar a la pregunta sobre què creia que faria l'exèrcit si aquesta situació continua.

"L'exèrcit està guanyant temps perquè Mubàrak refaci la situació", vaticina Kamal -l'empresari que confessava haver passat per la plaça de Tahrir però que es mira la revolta des dels barris més benestants de la ciutat-, "les manifestacions s'aniran fent més fràgils a poc a poc".

L'exèrcit marca el pas
Els militars controlen el ritme dels esdeveniments a Egipte. El silenci dels primers dies, la sortida al carrer per restablir la calma i ahir una nova demostració de força. Durant la concentració del migdia a la plaça Tahrir per pregar i homenatjar el centenar de víctimes mortals de les protestes, dos caces de l'exèrcit i un helicòpter van volar ras com a mostra de la presència constant i eixordadora d'un poder que encara no han desplegat del tot.

La presència de tancs als carrers va augmentar ahir. Van estrènyer el cercle a la plaça i es van desplegar per les grans avingudes de la capital on el pillatge de dijous i divendres havia sembrat el pànic entre la població.

L'avinguda Gamet El-Dol Al-Arabya és una d'aquestes vies, al barri de Mohandseen, on s'apleguen les grans botigues, cadenes de menjar ràpid, seus de grans bancs, ambaixades, cotxes cars i una nodrida població estrangera. Aquí el pillatge va deixar trencadissa, locals tancats i parapetats darrere de planxes de fusta i molta por. Els pocs que encara s'atrevien a parlar esperaven el retorn d'una policia que ahir a la tarda -i després d'haver desaparegut dels carrers més de 24 hores- va tornar a treure el cap en algun punt de la ciutat. El taxista que ens va portar fins a aquest barri benestant conduïa obsessionat per complir el toc de queda que començava a les quatre de la tarda. I sense parlar ni una paraula d'anglès ens va fer entendre perfectament què l'espantava: "Alí Babà, Alí Babà", cridava.

La notícia de la fugida de presos d'algun centre penitenciari va acabar d'estendre el pànic entre els egipcis, que van constituir un dia més patrulles urbanes per controlar el compliment estricte del toc de queda. Els carrers que entre les vuit del matí i les quatre de la tarda van recuperar una precària normalitat amb botigues obertes, famílies carregades amb bosses de la compra o assistint a les pregàries, es van transformar de nou en fosques vies desertes quan va entrar en vigor el toc de queda.

ElBaradei també es manifesta
La protesta ha dividit el Caire en dues ciutats, la que viu de dia i es tanca a casa quan es fa fosc i la que resisteix encerclada dins del perímetre de la plaça Tahrir. "Els egipcis sabem molt bé el que no volem, però encara no sabem què volem. Per això necessitem líders que vinguin aquí i ens parlin", deia ahir Ibrahim, acabat d'arribar al Caire des de l'interior per participar a les manifestacions. El premi Nobel de la pau i exdirector de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, Mohamed ElBaradei, va ser un d'aquests líders que ahir al vespre, amb un megàfon a la mà, va demanar a centenars d'egipcis que resistien que "continuïn una mica més". ElBaradei, que no convenç els que el consideren massa lluny del poble i del país pels anys que ha passat a l'estranger, va avançar amb dificultat entre centenars d'homes -hi havia molt poques dones- per explicar-los que treballen per aconseguir un acord entre les forces de l'oposició que permeti dibuixar un govern alternatiu per "acabar amb el règim".

Mentre ElBaradei empenyia per sortir de la plaça, algú altre ja havia agafat el megàfon i van tornar els crits contra Mubàrak i a favor de la llibertat. "Els egipcis ens hem despertat -deia Ossama, un enginyer mecànic pròxim als seixanta anys- i no tornarem a dormir fins que no fem fora el dictador".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT