Publicitat
Publicitat

Anàlisi

Els partidaris de l'estat propi gairebé s'han doblat en quatre anys

L'expansió sobiranista

En els darrers quatre anys s'ha multiplicat l'oferta electoral independentista. Però ¿ha crescut també l'independentisme entre la població? En política, sovint, no regeixen les lleis del mercat i l'oferta no respon a un increment de la demanda, sinó a altres raons. Ara, però, sembla que hi ha ampli consens en el fet que els darrers anys l'independentisme sí que ha crescut i ha guanyat visibilitat i centralitat política.

Si ens cenyim estrictament a la seva evolució electoral, veiem un fort creixement el 2003 i el 2004, però des de llavors el vot independentista, en conjunt, no ha fet més que baixar. Ara bé, el vot a partits expressament independentistes no és un bon indicador del suport a la independència: sabem positivament que la majoria no vota per una sola raó i, més enllà de la independència, considera molts altres factors: la ideologia, el funcionament de l'economia, els lideratges, la gestió del govern, etc. Per això avui trobem independentistes entre els electors de gairebé tots els partits.

És cert també que darrerament el sobiranisme ha tingut una gran presència al carrer: des de la manifestació del 18 de febrer del 2004 a la del 10 de juliol del 2010, passant per les consultes sobre la independència, la intensitat de la mobilització independentista és inèdita. Però les mobilitzacions no són un reflex acurat de les tendències de l'opinió pública, ja que per molt importants que siguin, les protagonitza bàsicament una minoria conscient i polititzada.

Per saber si l'independentisme realment ha crescut ens cal, per tant, recórrer a les enquestes d'opinió. En aquest cas, utilitzarem els baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió. El CEO utilitza una formulació complexa per preguntar sobre la qüestió de la relació entre Catalunya i Espanya, amb quatre opcions de resposta (regionalisme, autonomisme, federalisme i independència). Aquesta pregunta recull força menys suport a la independència que les formulacions directes que demanen un posicionament a favor o en contra, però els baròmetres del CEO ens ofereixen una sèrie consistent de dades per observar l'evolució a través del temps.

Creixement sostingut
Doncs bé, si observem la sèrie que representa el gràfic hi veiem com l'única opció que ha anat creixent els darrers anys és la independentista, que ha passat del 13% del març del 2006 a gairebé el 25% de la tardor del 2010: gairebé el doble. És un creixement sostingut, més enllà de petites oscil·lacions que en bona mesura estan dins dels marges d'error de les enquestes. Tanmateix, a partir del gener del 2009, i sobretot el 2010, el creixement de la voluntat d'independència es fa encara més intens. No sembla, doncs, que la crisi econòmica hagi actuat com un fre a l'independentisme, sinó ben al contrari: sembla haver-lo esperonat.

Un perfil canviant
A més de créixer, en aquests anys la composició de l'independentisme també ha anat canviant. Per exemple, el seu marcat perfil juvenil s'ha anat esmorteint: mentre que el 2006 els joves d'entre 18 i 35 anys representaven gairebé el 40% dels partidaris de l'estat propi, l'octubre del 2010 representen menys del 30%, i el grup majoritari és ara el d'entre 35 i 49 anys. Ideològicament, s'observa un petit desplaçament cap al centre, però el gruix de l'independentisme segueix situant-se de manera majoritària a l'esquerra: les posicions des de l'extrema esquerra fins al centreesquerra concentren més del 75% dels independentistes el 2010. I, tanmateix, la composició electoral de l'independentisme ha variat substancialment: si a començaments del 2006 més d'un 38% tenien intenció de votar Esquerra i poc més d'un 15% CiU, a finals del 2010 els percentatges eren del 18% Esquerra i el 25% Convergència. És interessant notar també que la suma de totes dues formacions representa avui menys de la meitat del vot dels que volen un estat propi per a Catalunya, cosa que ens parla, també, de més dispersió del vot independentista.

En definitiva, les enquestes ens parlen d'un creixement constant i destacat de l'independentisme, que va guanyant penetració social i alhora es va fent més divers, socialment i políticament. Un independentisme ampli que ja no admet lectures unívoques ni simplificadores.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT