BarcelonaUns mesos després de les eleccions i del consegüent traspàs de poders, l'auditoria sol·licitada pel nou govern fa sortir a la llum un dèficit molt més gran del previst, un preocupant endeutament i factures computades i no pagades de l'últim any de l'anterior legislatura. És el resum de l'actual situació financera de la Generalitat, però també el d'un intens debat que va tenir lloc fa set anys, quan el tripartit va accedir al poder després de l'últim govern de Jordi Pujol. Costa imaginar un executiu que a l'inici d'un mandat lloï la gestió econòmica del seu predecessor, si és d'un altre color polític, però tot i això les similituds entre els únics dos casos d'alternança a la Generalitat moderna són molt remarcables.
L'actual conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va encarregar a principis d'any l'auditoria a l'empresa Deloitte, mentre que el seu antecessor, el socialista Antoni Castells, va preferir sol·licitar-la el 2004 a una unitat especial de la Intervenció General i fer que la validés un grup d'experts presidit pel llavors president de Caixa Catalunya, Antoni Serra Ramoneda. Els resultats van posar sobre la taula el 2004 i el 2011 respectivament uns dèficits de 1.078 i 8.352 milions d'euros, uns deutes de 24.964 i 54.200 milions i factures de l'últim any encara per pagar per valor de 2.903 i 1.767 milions, sobretot del sector sanitari.
Són magnituds clarament diferents -CiU, de fet, va deixar el govern el 2003 en temps de bonança econòmica-, però que hipotequen la gestió. Algunes qualificacions de Castells i Mas-Colell són pràcticament idèntiques set anys més tard. Els consellers van evitar la crítica dura i van apel·lar a la unitat per afrontar la situació, però van titllar les respectives situacions de "molt preocupants", el marge de maniobra de "molt limitat" i el dèficit de "no sostenible" i van mirar enrere per retreure que "no es pot gastar més del que s'ingressa".
L'increment del dèficit que es van trobar, a més, es va accentuar pels canvis introduïts per calcular-los. El 2003 -quan CiU havia anunciat superàvit- es va començar a aplicar el SEC-95, un conjunt de normes comptables de la Unió Europea, mentre que enguany s'han inclòs al dèficit partides fins ara excloses, com la de la L9 -una forta despesa ja per a Pujol- o certes transferències a l'Institut Català de Finances. En cap dels casos, però, s'hi van trobar indicis d'irregularitats. Tampoc es buscava fer cap "caça de bruixes", segons els consellers, sinó "conèixer l'estat financer real".
Tanmateix, la sensació de l'oposició no era aquesta i, a la defensiva, en cada cas van defensar la seva gestió i van acusar el Govern de buscar cortines de fum. "Com que són incapaços de fer les coses que han de fer, passen la culpa a l'anterior govern", exclamava el 2004 el llavors cap de l'oposició, Artur Mas, que també demanava al tripartit que actués i construís "hospitals i carreteres". Precisament, ara les esquerres denuncien que s'apel·li al dèficit per retallar polítiques socials o paralitzar algunes infraestructures.
Forçats a quadrar els comptes
De fet, en els dos casos la situació de les finances ha estat un dels arguments principals per justificar l'endarreriment de mesures prioritàries promeses en campanya i l'anunci de plans per fer-hi front. El 2004 va ser el primer any en què calia complir la llei d'estabilitat pressupostària estatal imposada pel PP i el tripartit va elaborar un pla per sanejar els comptes el 2008. El van aplicar amb èxit fins a l'inici de la crisi. Per la seva banda, el 2011 és el primer any en què l'Estat exigeix complir els objectius de dèficit i el Govern de CiU té previst reduir-lo dràsticament, del 4,2% a l'1,3% en dos anys.
Ja el 2003 els partits es referien al problema de l'increment de la despesa sanitària i, sobretot, apuntaven com a solució un nou sistema de finançament que reduís el dèficit fiscal, en un debat similar a la demanda del pacte fiscal de Mas. Ara el PSC defensa les bondats del que va pactar el 2009 el govern de Montilla, i la seva diputada Rocío Martínez-Sempere va afirmar fa una setmana que havien aportat "més diners dels que s'havien aconseguit mai". El 2004, el llavors exconseller d'Economia Francesc Homs va assegurar que el sistema que el 2001 CiU havia pactat amb el PP havia aportat uns ingressos extres del 19% respecte l'anterior. La història, un cop més, es repeteix.
