L'herència enverinada que rebrà el nou president
El traspàs de poders entre Zapatero i el seu hereu serà delicat, amb una economia estancada i magres perspectives de creixement i reducció d'atur. Tot indica que vénen temps de reformes profundes.
BARCELONAEn quatre anys els objectius econòmics d'Espanya han passat de voler superar França en renda per càpita a evitar el rescat. José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar molta confiança quan la riquesa dels espanyols va superar la dels italians l'estiu del 2008. Però durant els tretze trimestres de l'última legislatura, l'economia espanyola ha retrocedit un 1% de mitjana i avui dia la renda per càpita de França és gairebé un 30% més elevada que l'espanyola.
Si, com indiquen les enquestes, Mariano Rajoy acaba guanyant les eleccions, l'escenari que es trobarà serà força diferent del que hi havia l'última vegada que un president del PSOE va entregar el relleu a un del PP. El nou president trobarà una Espanya que encara ha de digerir la bombolla immobiliària, completar la reforma del sistema financer i trobar una sortida per als cinc milions d'aturats que hi ha.
Malgrat que l'any 1996 José María Aznar va heretar un nivell d'atur molt similar (la taxa aleshores era del 21,7% i ara és del 21,5%), l'economia es trobava en ascens. Aquell any el PIB va augmentar un 2,4%, mentre que el 2011 el creixement serà del 0,8% segons els càlculs més optimistes, un nivell insuficient que previsiblement es mantindrà l'any vinent i que és insuficient per crear nous llocs de treball. Aquesta mateixa setmana el govern espanyol s'ha vist obligat a rebaixar les seves previsions.
Les conseqüències
La rebaixa de les previsions té un doble efecte negatiu. Primer, confirma que l'economia ha tallat en sec els tímids senyals de recuperació que mostrava a principis d'any. I segon, dificultarà encara més el compliment dels estrictes objectius de dèficit establerts per Brussel·les. Després que Espanya registrés el 2009 un dèficit de l'11,2% (el nivell més elevat dels últims 150 anys), la Comissió Europea va obligar a implantar un agressiu pla per reduir-lo. El 2010 Espanya va rebaixar el dèficit fins al 9,2% i aquest any havia de fer-ho fins al 6%. A hores d'ara només el govern espanyol segueix defensant que aconseguirà aquest dèficit quan acabi el 2011.
El compliment dels objectius de dèficit és un dels paràmetres que els inversors miren amb més atenció. El problema és que, ara que ja se sap que l'economia no creixerà tal com es preveia inicialment, aconseguir el dèficit promès serà més difícil. Per tant, si el nou president vol complir amb el dèficit previst només hi ha dues alternatives: apujar impostos o executar noves retallades, que permetrien augmentar els ingressos i reduir les despeses de l'administració. Aquesta és l'agenda que previsiblement seguirà Mariano Rajoy si guanya. Durant la campanya el candidat del PP ja ha advertit en més d'una ocasió que "excepte en pensions, caldrà retallar en tot".
