Publicitat
Publicitat

Navarro s'ho rumia molt, quasi fins a desesperar qui espera, abans de decidir, però després no recula

L'home que circula amb una Kawasaki al ralentí

Té una Kawasaki Trail, però s'ho agafa amb calma. De fet, caminar li agrada tant com anar en moto. Prima el diàleg i la reflexió per damunt de la rapidesa a decidir, però quan pren una determinació ho fa sense que li tremoli el pols. Així és Pere Navarro, l'alcalde de Terrassa, que pilotarà la nova etapa del PSC per situar-lo, una altra vegada, a la pole position política catalana.

"Fa la sensació que li falta capacitat de decisió, però és que ell sempre vol arribar fins al final en les negociacions", afirmen els que han compartit trajectòria política amb ell. Navarro primer escolta, s'agafa un temps prudent de reflexió que pot impacientar més d'un, dialoga -diuen- fins a l'extenuació i després executa sense titubeig. Més enllà del seu modus operandi , qui coneix de prop aquest terrassenc que divendres vinent farà 52 anys el defineix com una persona serena que difícilment perd els nervis i que a primer cop de vista, per la seva timidesa, pot semblar distant o tibat.

"Però en realitat és pròxim i de tracte fàcil. De fet, la responsabilitat política no l'ha canviat, és exactament igual que quan tenia 17 anys", explica el secretari d'organització del PSC Vallès Oest, Josep Ballart, que ha compartit tres dècades de la trajectòria de Navarro. I és que el nou primer secretari del PSC no tenia ni la majoria d'edat quan va començar a militar al partit, el 1977. La seva passió per la política li va inculcar, en bona part, la seva mare. Fill únic, va viure durant la infantesa amb els pares i els avis materns. L'avi es dedicava a la pagesia i, entre enciams i tomàquets, Navarro va heretar un interès per la natura que anys més tard es va traduir en un títol de llicenciatura en biologia.

Va ser en la seva etapa a l'Institut Arraona quan la seva vocació política va guanyar pes atiada pels moviments estudiantils. Un cop afiliat al PSC-Congrés, el de Joan Reventós, Raimon Obiols i Pasqual Maragall, va ser un dels fundadors de les Joventuts Socialistes de Terrassa. Era "un dels guapos de les joventuts", però ràpidament, entre enganxades de cartells i reunions organitzatives, es va enamorar de l'Àngels, la seva esposa, que també militava. Per pagar-se els estudis, treballava als estius muntant tarimes del festival de la ciutat.

Navarro és un home que quan té un objectiu lluita sense fer gaire soroll fins que se'n surt amb la seva. Des que va entrar com a regidor el 1987, ha dirigit diverses àrees a l'Ajuntament, des d'Urbanisme a Cultura, i el 2002, quan era primer secretari del partit a Terrassa, se li va ficar entre cella i cella ser alcalde just quan Manel Royes hi va renunciar.

Navarro ja havia treballat com a coordinador a la secretaria d'organització del PSC. Després d'un procés convuls, i ajudat per Nicaragua, va guanyar el pols a Josep Aran, que també volia ser alcalde. Ara ja ha costat més. "Ja saps on et fiques?", li va preguntar un bon amic quan va fer pública la seva intenció de liderar el PSC. "Algú ho ha de fer, no?", va respondre-li ell ras i curt.

"I què, no ho penses celebrar amb mi?", li recriminava ahir carinyosament la seva dona quan encara desconcertat rebia la felicitació dels delegats per la seva proclamació. I és que, tot i que políticament ha anat escalant posicions, tothom té Navarro per algú "molt familiar". Quan tanca la porta de casa, la política es desa en un calaix. Val a dir, però, que no gaire llunyà. Sempre ha volgut ser ell qui portava les filles a l'escola -ara la Júlia i la Maria ja tenen 24 i 19 anys, respectivament- i és d'aquells que xala de valent quan, amb bermudes i xancletes, celebra una barbacoa a casa o poda les plantes del seu jardí.

De fet, al PSC haurà de fer una bona poda per treure'n velles espines amb cura i fer que torni a florir en plena harmonia. Qui ha estat al seu costat assegura que la feina en equip és un dels seus forts, una qualitat que haurà de desenvolupar ara més que mai per encaixar totes les peces. "Sap delegar tasques, supervisar-les i fer equip", afirmen. Quan s'enfada, ho fa sense estridències i sense perdre els estreps, però alhora mantenint un to contundent. Navarro reconeix que "a la seva vida està manat per dones", tant a casa com al consistori, en què l'equip pròxim té un clar segell femení, i que això li ha servit de gran ajut per aprendre a gestionar equips humans.

Del Twitter al mar

"Potser és una mica garrepa... Bé, podríem dir que de vegades es passa d'auster", afirma la gent del seu entorn. Si en un viatge de l'Ajuntament els integrants poden passar amb un entrepà per no fer més despesa, millor. I si el seu cotxe pot funcionar 20 anys no se'n comprarà un abans. Això sí, en noves tecnologies no vol escatimar. Per ell, són "els nous canals de comunicació amb la societat". Domina les xarxes socials i les gestiona ell mateix.

Però si es tracta de navegar, Navarro tria el mar, que el fascina. Però com que no té vaixell ni pensa per ara a tenir-ne, puja a la seva vella Kawasaki i amb una dosi de gas moderada afronta revolts amb prudència i amb el 2014 com a destinació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT