El p oder econòmic madrileny va tastar ahir Mas sense additius ni intermediaris. El president es va expressar de manera cartesiana: no ha arribat per crear conflicte, però tampoc per fer una Espanya moderna i comprensiva amb la diversitat com la que imploraven Pujol, Maragall o Montilla cada cop que treien el cap per la capital del regne. Mas en té prou que Catalunya alci el vol i després... doncs ja en parlarem. El president va voler seduir. Per això es va aferrar al guió liberal i va esquivar els temes espinosos, com el conflicte per la retallada de l'Estatut o l'aposta pel "dret de decidir sense límits" (es manté, oi?). En canvi, no va amagar l'ou amb el pacte fiscal. Però això van fer veure que no ho sentien. Per ara, a Madrid, Mas agrada (ja tindran temps d'entonar el " ¡se lo llevan crudo! "). Als seus ulls, el tripartit ho fa tot més digerible.
