L'home que va trencar la seva joguina
Ell va inventar-se l'Esquerra Republicana que va tocar el cel i ell ha estat una de les causes que ha fet aterrar l'actual artefacte sense rodes en un camp de cols. Però Carod també va ser el creador d'un independentisme il·lustrat que, fugint del friquisme, va buscar nous espais on instal·lar-se. I aquest nou independentisme del segle XXI, tot i que ara mateix estigui esmicolat i sense nord i hagi deixat orfes els que van abraçar la seva fe, ha quedat.
Carod ha estat un gran teòric i el seu gran error va ser arribar al poder. La persona que reformula el pensament no pot ser la mateixa que després aplica la reformulació. La història ho demostra. Ara que toca repassar i analitzar la seva trajectòria, observi que ningú s'atura gaire en la seva època com a vicepresident. Sí, és clar que s'esmenta com a punt important del seu currículum, naturalment, però aturar-s'hi provoca com un buit en el discurs del personatge. Faci la prova. Pensi en el Carod d'abans de ser el número dos dels tripartits. Pensi en el que va fer, en el que va dir, en el que va proposar, en el que va formular... I ara faci el mateix pensant en el Carod vicepresident. Què? Deixant de banda el famós tema que em nego a esmentar perquè la mandra em supera, què recorda? Alguna brillantor? Algun moment gloriós? Alguna èpica?
La gran reflexió política sobre el Carod governant serà analitzar com és que el 66% dels líders del primer tripartit han acabat trencant públicament el carnet del seu partit. La gran reflexió humana serà entendre com convertir-se en el papu de l'extrema dreta mediàtica espanyola li va canviar el caràcter. Com aquell home irònic, agut i empàtic va convertir-se en un personatge a la defensiva que veia enemics arreu. Com va perdre moltes complicitats que després no ha sabut recuperar. No ho sé, potser ho intenta fer a partir d'ara en aquest nou projecte que podríem anomenar Ciutadans pel Canvi punt 2 i que, segur, serà impecable des del punt de vista teòric.
