Publicitat
Publicitat

L'hora de Navarro

Dissabte va ser un gran dia per a Pere Navarro, que, per si no ho saben, és el primer secretari del PSC. El terrassenc s'havia desdibuixat en els dies previs al congrés del PSOE fins a ser pràcticament invisible, immaterial. Només li va faltar quedar-se afònic diumenge per demostrar que el PSC corria un risc real de perdre la veu (i la substància) a Sevilla. Ahir, a la reunió de l'executiva, es va mostrar tranquil i confiat, imperceptiblement satisfet, amb una actitud que va contrastar amb el dol oficial que exhibien Dani Fernández i Antonio Balmón. El dubte és si aquest dol era més per la derrota de Chacón o perquè ara no hi ha més remei que aplicar el que es va aprovar al congrés del PSC i que confiaven que no ho haurien de fer mai: el replantejament de les relacions amb el PSOE per poder votar diferent al Congrés. Com si es tractés d'una broma, aquells que han intentat (i han fracassat) l'assalt al PSOE ara han de reforçar una sobirania que ha penjat d'un fil. Desapareguda Chacón, però, és l'hora de Navarro.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT