Crònica 01/03/2012

El Líban vol aïllar-se del conflicte siri

Ricard G. Samaranch
2 min

EL CAIRENomés 40 quilòmetres separen Homs, la ciutat màrtir de la revolta siriana, de la frontera amb el Líban. Tot i la curta distància, el camí és ple de paranys per als sirians que volen exiliar-se al país veí, ja que les forces de Baixar al-Assad utilitzen controls mòbils per intentar arrestar membres o simpatitzants de l'Exèrcit Sirià Lliure. Aquesta proximitat -a més de la gran diversitat religiosa de la societat libanesa, la seva turbulenta història recent i les complicades relacions amb Síria- fan témer a molts observadors que es pugui produir un contagi del conflicte.

L'espectre d'una nova guerra civil va recórrer el Líban fa un parell de setmanes. A Trípoli, la segona ciutat del país, hi va haver violents enfrontaments sectaris entre els residents de dos barris veïns. Un d'aquests barris és de majoria alauita i simpatitza amb el règim d'Al-Assad, també alauita. L'altre és sunnita i prorevolucionari. Després que l'exèrcit aconseguís interposar-se entre els dos bàndols i negociar una treva, el conflicte ja havia deixat dos morts i 12 ferits.

"Trípoli té una realitat social única al Líban, ja que és l'única zona al país amb una comunitat important de la minoria alauita. Per tant, no crec que les tensions es puguin replicar arreu del país", sosté Ibrahim Saif, investigador del think tank Carnegie Endowment a Beirut.

Des de la retirada de les tropes sirianes fa set anys, empeses per l'anomenada revolució dels cedres , el Líban es troba agrament dividit en dos blocs polítics, que s'han alternat en el govern els últims anys. A banda de la lluita pel poder, un dels principals punts de discòrdia entre els dos blocs fa referència a les relacions amb Síria, una demostració clara de la interferència directa de Damasc en els assumptes interns del Líban durant més de 30 anys.

Perfil baix

El govern libanès està liderat per Hezbol·lah, un dels més estrets aliats de Damasc a la regió, però fins ara la seva aposta ha estat mantenir un perfil baix en la crisi siriana. En canvi, des de l'oposició, la coalició prooccidental coneguda com a 14 de Març, amb Saad Hariri al capdavant -fill del primer ministre assassinat el 2005-, manté una posició hostil envers el règim d'Al-Assad.

Si bé el govern libanès no ha encoratjat que s'adoptin mesures de càstig contra el règim sirià al si de la Lliga Àrab, tampoc s'ha erigit en el gran defensor d'Al-Assad. "Hi ha un consens entre la classe política i en la societat libanesa per no deixar que la situació a Síria l'arrossegui a una nova guerra civil. S'està actuant amb molt de seny", afirma Saif, que apunta que Hezbol·lah és molt conscient del creixent suport popular dels revolucionaris sirians.

A curt termini, no sembla que la revolta siriana pugui desestabilitzar el Líban. Tot i això, la perllongació del conflicte, i sobretot una intensificació de la violència sectària, podria excitar els ànims i forçar els partits a adoptar postures més militants. Ara bé, al Líban tothom coincideix a assenyalar que el perill més immediat per a la pau al país dels cedres vindria de l'atac d'Israel contra l'Iran.

stats