Crònica 05/03/2012

Lideratge empresarial en el debat aeroportuari

El lobi català d'infraestructures, el GTI-4, liderarà avui la reclamació de la descentralització de la gestió de l'aeroport del Prat. El Govern vol que s'evidenciï que és un debat econòmic, no polític.

I. Pujol
2 min
Josep Piqué, president del Cercle d'Economia i de Vueling, vol liderar la interlocució amb el govern espanyol per la gestió del Prat.

BARCELONAQuan la ministra de Foment, Ana Pastor, al gener va liquidar en un instant la reforma del model aeroportuari més important dels últims vint anys a Espanya, el Govern ja va advertir que no volia fer d'aquesta qüestió, la gestió individualitzada de l'aeroport del Prat, un debat polític, sinó econòmic. És per això que el grup de treball en infraestructures GTI-4, integrat per la patronal Foment del Treball, el Cercle d'Economia, la Cambra de Comerç de Barcelona i el RACC, assumirà avui la interlocució amb Pastor sobre la gestió del Prat.

Aquest lobi, hereu de l' esperit de l'Iese -l'acte de març del 2007 que va reunir a l'escola de negocis barcelonina un miler d'empresaris per reclamar la descentralització del Prat-, és l'encarregat de convèncer la titular de Foment que un elevat grau d'autogestió de l'aeroport de Barcelona és el millor per a totes les parts, i especialment per a Catalunya (més connexions amb el món) i Espanya (un model més eficient i més ingressos).

Pastor va suspendre la privatització del Prat i Barajas prevista pel seu antecessor, José Blanco, dies abans que culminés el període de presentació d'ofertes per part dels operadors interessats. La ministra es va veure empesa a prendre aquesta decisió davant de l'amenaça dels aspirants a deixar desert el concurs a causa de les elevades exigències financeres de l'operació (5.300 milions d'euros de pagament inicial per a les dues instal·lacions i un 20% de la facturació anual durant vint anys). Aena va tancar el 2011 amb un deute de 14.942 milions d'euros.

"Les condicions de mercat són desfavorables perquè el preu i les ofertes serien baixes, es deterioraria la imatge d'Aena i els seus actius perdrien valor", va dir Pastor el 23 de gener. Però darrere d'aquesta explicació conjuntural a ningú se li escapa que hi ha un viratge polític. El govern del PP no veu amb bons ulls que el Prat i Barajas competeixin entre si. "L'objectiu ha de ser enfortir els dos aeroports perquè competeixin amb els grans hubs [centres de connexió de vols] europeus", va dir la ministra. "Aena és de tots i val més que la suma del conjunt de les parts", va etzibar Pastor.

Legislatura perduda?

En cercles pròxims al Govern s'especula amb la possibilitat de quatre anys perduts pel que fa a les aspiracions catalanes sobre el Prat. Els potencials operadors privats de l'aeroport tampoc mostren gran optimisme sobre aquest procés i donen per descomptat que no es tornarà a posar sobre la taula a curt termini.

La decepció de les institucions catalanes pel que fa a la projecció del Prat ha estat triple en aquest inici d'any: Foment va suspendre la privatització del Prat, va deixar també en paper mullat la ja minsa participació de les institucions catalanes en el consell rector de l'aeroport i, per acabar, la fallida de Spanair va suposar la fi del somni d'una companyia pròpia que apostés per convertir el Prat en el seu hub intercontinental.

El president del Cercle d'Economia, Josep Piqué, s'ha ofert a fer de pont amb el govern espanyol en el debat aeroportuari. Es dóna la circumstància que Piqué, excompany d'executiu d'Ana Pastor en els governs de José María Aznar, presideix també l'aerolínia Vueling, el primer client d'Aena al Prat, on controla el 23% del trànsit. A més, Piqué ha estat proposat per l'executiu de Mariano Rajoy per representar l'Estat en el consorci europeu EADS, matriu del fabricant d'avions Airbus.

stats