Publicitat
Publicitat

LA RENOVACIÓ POLÍTICA

Els alcaldes Navarro i Junqueras busquen consolidar-se al capdavant del PSC i ERC tot i no ser diputats

Líders extraparlamentaris

La desfeta electoral del tripartit ha obligat les tres formacions que l'integraven a redissenyar la seva estratègia i a renovar les seves direccions, buscant noves cares que permetin reconnectar amb un electorat que en bona part els ha donat l'esquena, sobretot en el cas del PSC i ERC, els que han estat més castigats. La responsabilitat de la remuntada dels socialistes i dels republicans recau ara en Pere Navarro i Oriol Junqueras, respectivament, però tenen la peculiaritat que ho hauran de fer des de fora del Parlament, cosa que obliga a plantejar estratègies comunicatives diferents. Ni Navarro ni Junqueras podran tenir cap cara a cara amb el seu rival directe, Artur Mas, a l'hemicicle del Parc de la Ciutadella. Els dos partits treuen importància a aquest fet, però han hagut d'adaptar l'agenda política i mediàtica dels seus líders per garantir-los certa visibilitat.

Els socialistes van decidir esperar que acabés tot el cicle electoral per fer el seu congrés. Tot i que es preveia tumultuós, finalment Navarro va aconseguir convertir-se en primer secretari integrant els seus rivals a l'executiva. Però, en canvi, és fora del Parlament i no hi entrarà fins al 2014, suposant que es presenti a les primàries que ha acordat celebrar el seu partit i que les guanyi. El responsable de comunicació i portaveu del PSC, Jaume Collboni, creu que estar fora de l'hemicicle és un handicap "relatiu", perquè considera que el més important és marcar la iniciativa política, i això es pot fer des de fora del Parlament, com ho ha fet aquests últims dies amb l'oferta de "pacte de país" que ha llançat a CiU després de reunir-se amb Artur Mas.

El portaveu socialista creu que en un cas així cal estrènyer la coordinació amb el grup parlamentari perquè Navarro aparegui com a "referent natural" del partit. Amb tot, admet que no estant a l'hemicicle es perd quota de pantalla i que cal pensar mecanismes per compensar-ho. Entre aquests mecanismes, el PSC ha optat perquè sigui Navarro qui faci les rodes de premsa de l'executiva del partit, en lloc del portaveu, o que sigui ell qui valori fets rellevants d'actualitat, com ha fet aquesta setmana amb el suport de CiU a les mesures d'ajust de Mariano Rajoy.

Des d'ERC tampoc ho veuen excessivament dramàtic, després que Junqueras arribés a la direcció amb una candidatura de consens. El seu responsable de comunicació, Oriol Amorós, sosté obertament que no és un handicap, perquè el mandat que han rebut dels electors "és de renovació" i això és més fàcil fer-ho des de fora del Parlament, on encara hi ha moltes cares de l'antiga direcció. L'estratègia dels republicans per fer visible Junqueras és "trepitjar país", aprofitar que està alliberat de l'agenda parlamentària, per fer territori i reunir-se amb el major nombre possible de sectors socials i representants de la societat civil.

El peu a la realitat metropolitana

Amorós explica que aquesta és la millor manera de "retrobar-se" amb l'electorat i "retornar amb força" al Parlament. Això no treu que Junqueras segueixi "detalladament" tota l'activitat parlamentària i hagi participat personalment en les negociacions que han tingut ERC i CiU per pactar els pressupostos. Amorós remarca que Junqueras continua fent d'alcalde de Sant Vicenç dels Horts i fent classes a la universitat, perquè "li agrada tenir un peu a la realitat". Navarro també compaginarà el lideratge amb una alcaldia metropolitana, en el seu cas, de Terrassa.

Els especialistes en polítiques comunicatives tenen opinions diverses. Antoni Gutiérrez-Rubí no ho veu com un problema, sinó com un "repte" positiu, tot i que admet que el Parlament és un espai "molt central on la confrontació és més clara que mai". Però ser fora de l'hemicicle obliga els líders a donar "més creativitat i més imaginació" a la seva tasca i, en definitiva, a posar a prova la seva capacitat de lideratge. Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació política, remarca que cap llei impedeix a un líder de partit anar al Parlament. "No pot ser a l'hemicicle, però pot fer actes a la cambra", amb la qual cosa també pot superar aquesta distància. I, finalment, es mostra partidari de revisar la figura del cap de l'oposició, perquè "s'obri a figures que no són estrictament parlamentàries".

En canvi, l'investigador de ciència política Guillem Rico sí que hi veu inconvenients, perquè "és un handicap que el líder d'un partit no pugui interpel·lar directament el Govern i ho hagi de fer una altra persona". Aquesta situació pot "dispersar" el missatge del partit i li pot treure "força", cosa que no passa a Alícia Sánchez-Camacho o a Joan Herrera. Per aquest investigador de ciència política de la UAB, qui està a fora del Parlament "no es pot posar al nivell del seu rival directe, i el Govern el pot menystenir". Al Parlament està obligat a respondre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT