Publicitat
Publicitat

DRETS HUMANS

Els textos sagrats s'han de llegir sencers sense extrapolar fragments ni interpretar-los literalment

L'imam de Terrassa i la violència contra les dones

A les declaracions de l'imam de Terrassa que ens han arribat cal que hi fem un aclariment: ¿l'Alcorà permet pegar a les dones? La resposta és afirmativa, però no es pot deixar així. La prèdica va glosar el fragment alcorànic que diu: "Amonesteu aquelles que temeu que es rebel·lin, deixeu-les soles al llit, pegueu-los" (4:38/34). El verb àrab usat en el text és daraba i, malgrat que alguns s'han esforçat a buscar-li altres significats, és cert que en aquesta ocasió s'ha d'entendre per pegar .

Davant d'un imperatiu tan taxatiu, alguns musulmans esmenten altres textos contra els maltractaments, com el de la tradició segons la qual el Profeta hauria preguntat: "Com pot ser que un de vosaltres pugui fuetejar la seva dona com una esclava si a la nit probablement dormirà amb ella?" S'assegura que ell no va colpejar mai cap dona i consta que una vegada va deixar soles al llit les esposes que se li havien revoltat.

No cal donar-hi més voltes: l'Alcorà ho complementa amb un segon passatge en què torna a aparèixer el verb pegar referit a una esposa i que sembla que l'imam terrassenc va oblidar. La dona de Job, en veure les proves a què Déu sotmetia el seu marit, va pactar amb el dimoni per tal que s'aturessin, i quan Job se'n va assabentar, va prometre castigar-la amb cent assots. Una vegada recuperada la seva tradicional paciència, es va trobar en un dilema, que Déu va solucionar dient-li: "Agafa un grapat d'herba amb la mà, colpeja-la amb això i no cometis perjuri" (Alcorà 38:43/44).

La jurisprudència islàmica considera, en conseqüència, que els únics cops permesos són els que es donen amb un bri de palla o d'herba o amb una ploma d'ocell, però, per desgràcia, alguns imams recomanen que no s'ha de pegar a ningú en situacions d'ira cega, que no s'han de colpejar les parts sensibles del cos (cap, cara, ventre o pit), que els cops no han ser contundents, que s'han d'administrar preferentment als peus o a les mans i amb una vara no gaire gruixuda per no deixar hematomes ni cicatrius ni cap mena de rastre dels cops, tal com va escriure l'imam de Fuengirola l'any 1997. Els textos considerats sagrats s'han de llegir sencers i no se'n poden extrapolar determinats fragments.

Tampoc no cal seguir-los literalment. Així, per exemple, encara que l'Evangeli (Mt 5,29-30 i 18,8-9 i Mc 9,43-47) convidi a tallar-se mans i peus i arrencar-se els ulls, si són ocasió de pecat, no veig que hi hagi més mancs, coixos o bornis entre els cristians.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT