Publicitat
Publicitat

CRISI L'AJUST A L'ADMINISTRACIÓ

El govern espanyol fixa en 105.000 euros el sou màxim dels directius

Límits salarials al sector públic

L'executiu espanyol aprova un decret que limita en un màxim de 105.000 euros els salaris base dels directius de les empreses públiques. Es tracta d'una reducció d'un 30% de mitjana per al sector.

El govern espanyol va fer ahir el primer pas en el seu objectiu de reduir la despesa del sector públic empresarial. Si fa dues setmanes els directius de les entitats financeres que han rebut ajudes de l'Estat van veure com els retallaven el sou prop d'un 70%, ahir va ser el torn dels màxims responsables de les empreses controlades o participades majoritàriament per l'Estat.

En aquest cas la disminució és inferior, del 30% de mitjana, i no s'estableix un sou màxim, sinó un salari base al qual s'afegeix una quantitat variable per objectius. Tot i que la vicepresidenta i portaveu de l'executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, va assegurar que encara no s'ha pogut especificar l'estalvi global de la baixada de sous, si es fa una estimació a partir de la mitjana dels salaris dels presidents de les empreses la rebaixa podria suposar un estalvi d'uns 10,8 milions d'euros.

El projecte de reial decret, que va acordar el consell de ministres, fixa uns sous base de 105.000, 80.000 o 55.000 euros bruts, segons la tipologia i la dimensió de les empreses públiques. El límit per als bancs i caixes auxiliats és de 300.000 o 600.000 euros. La nova norma, que haurà de convalidar el Congrés de Diputats, afectarà les prop de 450 empreses, organismes, fundacions o consorcis controlats o participats per l'Estat i que tenen finalitats empresarials. És a dir, per exemple, no afecta el Banc d'Espanya però sí Renfe, Aena, RTVE o les Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona. Per exemple, l'últim president de RTVE guanyava uns 200.000 euros anuals que ara es reduiran segurament fins a 105.000, ja que és una entitat gran.

Menys consellers a les empreses

El decret divideix en tres grups les empreses segons el seu volum de negoci, el nombre de treballadors, el tipus de finançament o d'inversió. Les més grans tindran un sou base de 105.000 euros i un màxim de quinze consellers al consell d'administració, les mitjanes un salari de 80.000 euros i dotze consellers, i les petites un sou de 55.000 euros i un límit de nou consellers.

Sáenz de Santamaría va considerar que la mesura podria suposar la supressió d'un centenar de consellers del sector empresarial públic. Una xifra que va quantificar en un estalvi d'un milió d'euros en dietes. A més, la quantitat màxima del salari base inclourà les retribucions en espècie per acabar amb la "pràctica habitual" d'afegir als sous el pagament de l'habitatge, manutenció, assegurances o plans de pensió.

La vicepresidenta va assegurar que la reducció dels salaris dels màxims responsables i directius serà de mitjana d'entre un 25% i un 30%, i que en el cas de les empreses petites pot arribar a una disminució del 35%. Va posar com a exemple que a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) l'actual retribució fixa és de 200.600 euros anuals i que ara es reduirà un 27%. La disminució dels sous a Navantia serà d'un 28%, i a Unosa un 23%.

Sáenz de Santamaría va admetre que són salaris "sensiblement inferiors" als de les empreses privades, però "raonables i suficients" pels "temps d'austeritat".

Tot i la rebaixa el sou final podrà ser superior, ja que a l'esmentada quantitat màxima de base se li afegirà un complement per càrrec i una variable lligada a les bones pràctiques empresarials i al compliment dels objectius de l'entitat. El complement i la variable no podran superar un límit màxim que determinarà el ministeri d'Hisenda i que variarà segons la dimensió de l'entitat.

La vicepresidenta va insistir que "per primera vegada" aquesta variable estarà estrictament lligada al compliment d'aquests objectius i, per tant, "pot no ser cobrada perfectament". Al mateix temps, però, la retribució busca "primar que vinguin els millors" al sector públic. "Hem buscat un equilibri per garantir que les empreses estaran dirigides per persones de prou solvència, però sempre tenint molt present que les quantitats que es coneixen avui no poden sostenir-se per al sector públic", va dir.

Eliminar empreses públiques

El decret suposa la primera mesura del govern espanyol per aprimar el teixit empresarial públic, com va reconèixer Sáenz de Santamaría, que va dir que l'executiu està estudiant quines entitats són necessàries i quines poden ser absorbides per un ministeri o privatitzades. En total, hi ha prop de 4.000 empreses públiques, unes 450 de control estatal, 2.300 autonòmic i la resta municipal. El conjunt d'entitats donen feina a 157.000 persones i tenen un deute de 57.000 milions d'euros, que s'ha triplicat des del 2004, i la major part del qual correspon a l'Estat (32.285 milions).

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va advocar fa un mes per eliminar 400 empreses, un 10% del total. Ahir Sáenz de Santamaría va apressar les comunitats a complir els acords de "redimensionament" de 500 empreses pactats amb l'anterior executiu i va instar els ajuntaments a seguir l'exemple. La recent reforma laboral facilita els acomiadaments massius d'interins al sector públic amb indemnitzacions de vint dies per any treballat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT