Publicitat
Publicitat

MODEL FISCAL

Extremadura defensa el tribut en contra de Rajoy i la majoria, tret de València, no diuen si pensen aplicar-lo

L'impost de patrimoni crea divisions al poder autonòmic del PP

El govern socialista, que divendres recuperarà l'impost de patrimoni congelat l'any 2008, ha topat amb el nou mapa territorial. Alguns presidents del PP ja han avisat que no l'aplicaran. D'altres callen.

Poc després de les eleccions autonòmiques del 22 de maig, el PP va deixar clar que faria servir la nova força autonòmica que li havien donat les urnes per fer de dic de contenció de les polítiques de l'executiu del PSOE. La reintroducció de l'impost de patrimoni, que José Luis Rodríguez Zapatero va deixar sense efecte a principis de la legislatura, no ha agradat gens a Mariano Rajoy i la metxa de l'oposició s'ha encès pel territori que gestiona la dreta. Tot i això, no ha estat unànime: el PP extremeny, que governa gràcies als vots d'Esquerra Unida, va desobeir obertament la consigna.

El president del PP, Mariano Rajoy, va fixar doctrina a primera hora del matí en una entrevista a Telecinco. El rebuig a la mesura es basa tant en el fons com en la forma. Segons va explicar, aquest és un tribut injust perquè "castiga a qui estalvia i premia el que no ho fa" i, a més, el "grava" dues vegades. De fet, quan Zapatero va anunciar-ne l'exempció del 100% -que a la pràctica en suposava la supressió- va fer servir aquest argument. Aleshores, l'equip econòmic de la Moncloa va dir que "després de mesos d'anàlisi" havien arribat a la conclusió que no era un impost ni just ni equitatiu. Ara, per compensar-ho, s'apujarà el topall perquè només afecti els més rics.

A més, al PP estan molestos per les presses del govern espanyol i Rajoy va titllar de "contradictori" que, els mateixos que el van eliminar, ara el recuperin "només perquè hi ha eleccions". Amb matisos, aquest va ser l'argumentari que van anar desplegant la majoria dels barons territorials. Però, més enllà de la crítica, la clau és saber si el cobraran o renunciaran als diners. I aquí és on apareixen les escletxes.

València no l'aplicarà

El més contundent va ser el president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, que va avançar que no el pensa aplicar "si no és que canvia la llei" i se l'hi obliga des de Madrid. Per justificar-ho, Fabra va apel·lar al discurs econòmic que defensa el PP i que aposta per recuperar el receptari de mesures que va posar en marxa José María Aznar el 1996. "Seguirem amb els nostres principis, deixar que els diners els tinguin les empreses i els ciutadans", va dir. Els populars asseguren que l'economia espanyola no necessita més pressió fiscal, tot i que segons dades de l'Eurostat ronda el 33% del PIB, per sota de la mitjana europea. Castella-la Manxa també s'inclina per no aplicar-lo. Les Illes i l'Aragó el van titllar d'"injust".

A l'altre extrem del País Valencià hi ha l'executiu extremeny, l'únic que ahir va discrepar obertament del PP. El president de la regió, José Antonio Monago, ha demanat diverses vegades que es torni a implantar l'impost. Això s'explica sobretot pels acord d'investidura entre el PP i IU a Extremadura, però també per provar d'atreure el votant socialista clàssic. A més, cal tenir en compte que les seves finances són delicades: el dèficit extremeny era del 2,59% el 30 de juny, el segon més elevat de l'Estat.

La resta de presidents del PP van sumar-se a les crítiques però mantenint la incògnita sobre què faran quan estigui en vigor. La madrilenya Esperanza Aguirre va fugir d'estudi i es va limitar a qualificar d'"escandalosa la impudícia [de Rubalcaba] per donar ordres a Zapatero". La Xunta de Galícia va ser molt prudent i es va limitar a reclamar que el tribut es "millori tècnicament" si vol tenir "raó de ser".

La Unió del Poble Navarrès, soci del PP de cara a les generals, va mostrar-se obert a recuperar de nou l'impost a la comunitat foral si ho feien la resta de territoris per no quedar-se sol i sortir-ne malparat. Andalusia, l'única autonomia de règim comú governada pel PSOE, va donar suport al govern espanyol si l'objectiu és "gravar els rics".

És evident que aquesta qüestió s'ha convertit en un dels temes estrella de l'agenda de precampanya per al 20-N. El candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, va aprofitar l'actitud del PP per dir-los que hauran d'explicar per què no volen "cobrar una mica més de diners a les grans rendes per salvar professors interins o serveis sanitaris".

Debat a Catalunya

El PSOE, però, no només haurà de fer front als atacs del PP. El cap de llista de CiU a les eleccions, Josep Antoni Duran i Lleida, va oposar-se a la intenció de la Moncloa. "Restituir l'impost de patrimoni és una barbaritat. Cal fer una reforma fiscal que penalitzi més les rendes del capital i no tant les rendes del treball", va afirmar.

Li va respondre la ministra Carme Chacón, cap de cartell del PSC per Barcelona, que va retreure al Govern que hagués suprimit l'impost de successions: "Mentre fan regals fiscals, retallen educació i tanquen ambulatoris. No creiem que aquesta sigui la fórmula per sortir de la crisi", va advertir a Duran.

Les esquerres catalanes van donar la benvinguda a la rectificació de Zapatero. El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, però, va instar l'executiu d'Artur Mas a "fer un pas endavant" i reclamar-ne la transferència plena a Catalunya tal com marquen l'Estatut i la Lofca. La portaveu d'ICV-EUiA, Laia Ortiz, va titllar la decisió "d'estètica, d'última hora, que no es podrà aplicar abans de les eleccions".

Ara cal veure si Rajoy, a qui totes les enquestes donen com a vencedor, enterra l'impost si arriba a la Moncloa. Si guanya Rubalcaba, la llei serà estatal, potser per esquivar el mur autonòmic del PP.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT