L'incert futur de Medvédev
El procés de recomposició de l'oposició democràtica russa serà llarg i complex, com ha sentenciat el liberal progressista Grigori Iavlinski, expert en situacions difícils. La crua realitat és que Putin continua manant. És cert, però, que les coses són diferents que fa mig any. Una part de la societat russa s'ha despertat i el poder ja no pot refiar-se de la por que mantenia immobilitzada molta gent. Amb tot, també és cert que la revolta ciutadana no té prou força per imposar una alternativa a curt termini. De moment es dosificaran les energies: la pròxima gran protesta no serà fins al 7 de maig, el dia de la presa de possessió de Putin. Aquest dia, segons les previsions d'intercanvi de cromos, ja hauria d'estar preparat el nomenament de Dmitri Medvédev com a primer ministre.
Quin tràngol, el de Medvédev! Qui en algun moment es va veure president-hereu -quan només era guardador de la presidència- assisteix ara a un ritual en què fins i tot les formes desprenen una flaire de paròdia: el president sortint investeix el president electe, que és alhora primer ministre, càrrec que sembla reservat al president sortint. Arribarà Medvédev a ser cap del govern? I si hi arriba: quin serà el preu?
"Ja no se'l pot prendre seriosament", comentava fa unes setmanes el diari econòmic RBC Daily donant el contrapunt a unes declaracions de Medvédev en què no descartava presentar-se a les presidencials del 2018. És com si aquest home -que es defineix com a liberal i que no té vincles amb els kagebistes de Putin ni els seus negocis- visqués en una realitat virtual al marge de la putinista però alhora connectada als seus registres. En plena escalada d'intoxicació propagandística, a poques hores de l'obertura d'urnes, Medvédev donava garanties d'unes reformes electorals que no es podran aplicar fins a les municipals i les regionals. L'endemà mateix de la victòria, amb la imatge de Putin encara plorosa, anunciava la revisió de 32 sentències judicials entre les quals hi ha la de Mikhaïl Khodorkovski. Medvédev sempre ha procurat preservar l'exmagnat del possibles atacs violents a la presó.
Sembla com si Medvédev volgués donar a entendre que es preserva per al futur, tot i havent de pagar alts preus en el present. Hi ha qui hi ha confiat i que finalment ha plegat decebut, com l'exministre d'Economia Alexei Kudrin. I hi ha qui encara se sent medvedevista com ara alguns militants del grup Causa Justa que fins fa poc acudien a les manifestacions opositores en què es denunciava la corrupció i s'exigia modernització: els estàndards de Medvédev.
Llarga espera sota l'obra de Putin
Sembla com si l'encara president tingués l'esperança que el futur farà convergir la Rússia liberal que ell vol representar amb la que ha començat a despertar-se. Però sense soroll. "Si Putin vol mantenir-se, no tindrà més remei que desplegar les reformes pensades per Medvédev", proclama l'Institut per al Desenvolupament Contemporani. Però l'optimisme que intenta transmetre aquest think tank s'esvaeix quan expliquen que la candidatura de Putin es va imposar perquè els grups de pressió exkagebistes són més potents que els liberals de Medvédev. I també, possiblement, perquè Medvédev mai no va plantejar-se deixar d'obeir.
