Publicitat
Publicitat

Hi ha eines per salvar les empreses però cal voluntat

L'inevitable ajust intern per evitar la fallida

Els sindicats es van mobilitzar ahir amb l'objectiu de comprovar les seves forces i analitzar què poden fer a curt termini. La possibilitat d'una vaga general és real, però els dirigents sindicals actuen amb prudència. La qüestió que ningú amaga ara és que la solució passa per un ajust intern i que el problema és saber qui actuarà amb més o menys responsabilitat per minimitzar els costos socials. Rajoy té majoria absoluta i ha acabat legislant, però la reforma encara pot experimentar canvis importants quan es tramiti al Congrés. Els experts creuen que la reforma pot incidir negativament a curt termini, però que també pot afavorir les contractacions si el cicle econòmic canvia lleugerament.

Si l'objectiu de tots els agents econòmics i socials és guanyar competitivitat, l'únic camí possible en aquests moments és una moderació dels salaris, cosa que vol afavorir la reforma. Hi ha dues alternatives més, una devaluació de la moneda, com es va fer el 1977, el 1982 i el 1993 -impossible ara amb l'euro-, o una millora de la competitivitat amb reformes estructurals, una política industrial i un augment de la innovació. El problema dels dos últims camins és que els fruits seran a mig i llarg termini. Lligat al primer camí, es podria devaluar l'euro, cosa que ajudaria les exportacions, però els efectes serien limitats: el 70% de les exportacions espanyoles són a països de l'euro.

Per tant, a curt termini a Espanya només li serveix una moderació dels salaris. La defensa d'aquesta sortida a la crisi ve d'economistes com Antón Costas -que reclama des de fa mesos que es deixi de costat la política centrada únicament en les mesures d'austeritat- o Luis Garicano, catedràtic de la London School of Economics i veu protagonista del grup d'economistes de Fedea. El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha dit aquests dies que la reforma del PP és la reforma que demanava Fedea, un equip d'especialistes fundat per l'exgovernador del Banc d'Espanya Luis Ángel Rojo.

Garicano ha intentat analitzar la reforma amb certa fredor i ha deixat clar que no és la seva perquè no ha introduït el contracte únic -que preveu un cost de l'acomiadament creixent i gradual en funció de l'antiguitat-. L'economista assegura que després de 53 mesos de pèrdues de llocs de treball la reforma va en bona direcció perquè incideix en la flexibilitat interna i externa, cosa que redueix molt el cost de l'acomiadament. I es pregunta -i aquest és el repte principalment dels empresaris- si hi haurà acomiadaments massius o veurem que les empreses aprofiten l'augment de la flexibilitat interna. Perquè en el fons, segons Garicano, del que es tracta ara és de veure com salvem empreses negociant el que faci falta: reduccions de jornada, salaris o adaptacions concretes. Les eines hi són, ara cal veure la voluntat de cadascú.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT