A dos quarts de deu del matí la plaça de Sant Jaume està atentament vigilada pels Mossos i discretament agitada per uns quants indignats . A dins de la Casa de la Ciutat, a la porta del majestuós Saló de Cent, la banda de música municipal espera per posar el colofó a la litúrgia que està a punt de tenir lloc. Però això serà d'aquí més de dues hores. Abans, els assistents xerren animadament i busquen el seu seient, a sobre del qual hi una targeta amb el nom corresponent.
Hi ha militars d'alta graduació amb uniforme de militar, capellans d'alta graduació amb uniforme de capellà, policies amb uniforme de gala i plomes i llances; hi ha els presidents Pujol i Maragall asseguts molt a prop, un senyor prou major cabotejant de cansament i un adolescent amb el llibre Las grandes batallas de la historia a les mans; hi ha fotògrafs, guardaespatlles i càmeres que es disputen de forma continguda un mateix i reduït espai; hi ha personal de servei de l'Ajuntament organitzant uns i altres. Fins que de sobte tots es posen als seus llocs. Ara entren els protagonistes: 41 homes i dones amb la banda municipal roja, que acaba a sota de la cintura amb un adorn vagament floral i l'escut de la ciutat.
La primera part de l'acte la dirigeix l'anomenada mesa d'edat , formada pel secretari i els dos regidors de major i menor edat, totes dues dones, Glòria Martín i Janet Sanz. La jove Sanz porta una camiseta amb el logotip de les tisores tatxades, que tan popular s'ha fet ja per protestar contra les retallades socials. L'acte és llarg, protocol·lari, repetitiu. L'aire condicionat cada cop més fort. En cert moment, el secretari va cantant els noms dels regidors i ells s'aixequen i juren o prometen el càrrec, com els nens a l'escola o els soldats a trenc d'alba quan es passa llista. Després se'ls dóna un boli i una papereta perquè han de votar l'alcalde. No hi ha sorpreses. Guanya Trias, que assoleix el tractament d'Il·lustríssim Senyor. A la seva pàgina a la Viquipèdia, que l'1 de juliol entre les deu del matí i les dues del migdia haurà estat modificada nou vegades per cinc usuaris distints, ja figura el seu nou càrrec.
A banda i banda de Sant Jaume
Després arriben els discursos dels caps dels grups municipals, i amb ells, els badalls dels assistents i l'hora de jugar amb el mòbil. No és necessari treure importància a un acte d'aquestes característiques per acceptar que és avorrit. Allò que diuen ja ho han dit, i allò que pensen sovint ho callen. La litúrgia té els seus ritmes, la informació aquí no està en el contingut, sinó en la forma, en el com més que en el què. El darrer orador és el més fort, tant se val allò que digui. L'alcalde Trias, que ocupa aquest lloc d'honor, abans de començar si més no avisa: "Intentaré no ser molt llarg, però seré llarg..." Jordi Portabella ha parlat sense papers. Alberto Fernández Díaz i Trias han fet arribar els seus respectius discursos per escrit a la premsa. Jordi Hereu ha abraçat el nou alcalde i li ha desitjat sort. L'acte acaba creuant la plaça de Sant Jaume. Al Palau de la Generalitat, el president rep l'alcalde i els regidors. El protocol afecta fins i tot el pin que tots dos porten a la solapa, Artur Mas la quadribarrada i Xavier Trias l'escut de la ciutat.
