CORRESPONSAL DE TV3 A PEQUÍNS'estimen tant els nord-coreans el seu difunt líder per a una mostra d'aflicció com la que hem vist aquests dies per televisió? Molts ens ho hem plantejat en veure unes imatges a les quals, com a mínim, no estem gaire acostumats.
La resposta més prudent és que mai no sabrem realment què passa pel cap de tota aquella gent. I enmig del dubte, m'arrisco a concloure que bona part d'aquelles llàgrimes són sinceres. Kim Jong-il ha estat el centre de les seves vides durant 17 anys. Adoctrinats dia sí dia també sobre els mèrits del gran líder, una figura equiparable a la del pare. La pèrdua ha estat un xoc col·lectiu.
L'aparell propagandístic nord-coreà ha construït durant anys un discurs gairebé mitològic a l'entorn dels seus líders. En certa manera, ha de ser així per mantenir aquesta estructura ideològica que, d'una altra manera, no tindria gaire sentit o s'afebliria.
En la meva breu experiència en dos viatges a Pyongyang (2005 i 2008) vaig veure, almenys a la capital, opinions clarament favorables al règim que em van semblar sinceres. I no perquè portéssim sempre un comissari polític que ho supervisava tot, sinó perquè participen d'un sistema molt ben construït des del punt de vista ideològic i de control social. Un sistema pel qual Corea del Nord ha resistit tota mena d'envestides que sí que han esquerdat, des de dins, altres règims tancats. Ara mateix és impensable qualsevol Primavera Àrab a la coreana.
De la doctrina a la religió
Es tracta d'un control que múltiples testimonis recorden que es fonamenta en una repressió implacable. Amnistia Internacional afirma que el nombre de presoners i de camps de treball hauria crescut de forma considerable els últims anys. Camps per als dissidents, i també per als seus familiars, expliquen els refugiats que he entrevistat, tant en territori xinès fronterer amb Corea del Nord com a Seül, on van a parar la major part de refugiats gràcies al govern sud-coreà i a les xarxes de suport que han teixit grups de missioners.
Sorprèn la facilitat amb què molts d'aquests refugiats acaben participant activament en grups religiosos. El professor Andrei Lankov, expert en Corea, parla d'una substitució ideològica, per omplir el buit que ha suposat el sobtat alliberament després de tants anys exposats a l'adoctrinament nord-coreà: "Canvien una cosa per l'altra".
