Publicitat
Publicitat

Lliçó quebequesa

Moltes enquestes i estudis sociològics situen el suport popular a la independència al voltant del 40%, però després els partits que defensen aquesta opció obtenen uns resultats molt inferiors. Això és així perquè una gran part d'aquests independentistes voten en funció de paràmetres diversos, no només segons l'eix nacional, sinó en funció d'altres interessos o criteris. I si això passa en unes eleccions al Parlament, el fenomen és més fort en unes municipals, en què el fet de conèixer el candidat, el programa i les propostes concretes pesen molt més. L'independentisme viu aquests dies perplex pel daltabaix del Bloc Quebequès a les eleccions canadenques, en les quals ha passat de 47 diputats a només 4 (en vot ha passat del 38% al 24%). El motiu és que una part de l'electorat independentista quebequès s'ha inclinat per una nova formació de centreesquerra, el Nou Partit Democràtic, que ha sabut connectar amb les esperances d'una població castigada per la crisi i oferir un discurs alternatiu al totpoderés partit conservador. A Catalunya el debat gira al voltant de la unitat de l'independentisme, però s'explica ben poc en què es tradueix aquesta opció política a escala municipal. La lliçó quebequesa és que més enllà de la consigna, de la bandera, la independència ha d'omplir-se de contingut, ha d'oferir propostes concretes per al present. Ha de ser, sobretot, útil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT