Publicitat
Publicitat

PRIMAVERA ÀRAB

Prohibeix qualsevol transacció comercial i congela els comptes del govern

La Lliga Àrab imposa dures sancions a Síria

El règim sirià es desperta amb un nou front obert. La Lliga Àrab va mostrar ahir el seu rebuig a la repressió sagnant imposant-li sancions econòmiques. Baixar al-Assad va respondre amb més morts.

La Lliga Àrab va fer ahir un pas decisiu. Amb l'aprovació necessària de dos terços dels membres, l'organització va acordar imposar sancions econòmiques al règim de Baixar al-Assad. Les sancions prohibeixen qualsevol transacció comercial i governamental amb el banc central de Síria i exigeixen l'aturada immediata de tots els projectes amb finançament àrab al país. El mandat també comporta la congelació dels comptes bancaris del govern i prohibeix els vols d'aerolínies àrabs a Síria i els viatges d'alts càrrecs del règim a països membres de la Lliga Àrab.

El cop de puny de l'organització arriba després de mesos d'estira-i-arronsa amb Damasc. Síria va acceptar un acord de pau el 2 de novembre i va prometre acabar amb la repressió militar contra els ciutadans que demanen la caiguda del règim. Però la violència mai s'ha aturat i les Nacions Unides situen la xifra de morts en 3.500 persones. L'acord de la Lliga arriba després que Damasc prohibís l'entrada de 4.000 observadors de l'organització panarabista al país per estudiar la situació en primera persona.

Què impliquen?
Membres de l'organització se sacrifiquen per escanyar el règim

Les sancions tenen una forta càrrega simbòlica i real. Que la Lliga Àrab pari els peus al país que la va fundar va lligat a la força del seu objectiu pràctic: l'organització vol escanyar el règim i pot aconseguir-ho en gran part, tot i que alguns aliats de Damasc s'oposen a sancionar-lo. Però no només patirà Síria, sinó que per alguns dels membres de la Lliga suposa un sacrifici tallar vincles econòmics amb Damasc. L'organització va assegurar que les mesures no volen afectar el benestar dels ciutadans sirians. Alguns analistes apunten que les sancions podrien tenir la intenció de complicar els negocis de la classe empresarial i animar-la a unir-se a les revolucions.

Qui s'hi oposa?
El Líban, l'Iraq i el Iemen no compliran les sancions de la Lliga

Tres dels 22 membres de la Lliga Àrab no van donar suport a les sancions. L'Iraq es va abstenir i el Líban i el Iemen van votar-hi en contra.

Bagdad i Beirut suposen un 19,4% de les transaccions comercials de Síria, gairebé tant com la Unió Europea. El seu rebuig a les sancions fa perillar-ne l'efectivitat. El ministre d'Exteriors iraquià, Hoixiyar Zebari, va dir que no podia acceptar-les a causa dels intercanvis comercials que fa amb Damasc i els 2 milions de refugiats iraquians acceptats per Síria. Zebari va negar que la decisió fos conseqüència de la proximitat de Bagdad amb el principal aliat no àrab de Síria, l'Iran.

Un altre país clau en el contrapès de les votacions és el Líban. Beirut ocupa el tercer lloc en el rànquing dels països que exporten a Damasc. Més enllà, el país viu una divisió interna entre els partidaris i detractors del règim d'Al-Assad alimentada per la tensió a Síria. El Líban ja va mostrar el seu suport al règim abstenint-se a votar al Consell de Seguretat de l'ONU si calia aplicar "mesures directes" a Damasc.

Qui ja bloquejava Síria?
La UE va liderar les sancions deixant de comprar-li petroli

Els Vint-i-set van acordar al maig posar en una llista negra 13 membres del règim. Des de llavors la llista s'ha allargat fins a gairebé 300 noms que tenen congelats els seus béns a Europa i tampoc poden viatjar-hi. Però la decisió important va arribar quan la UE va tancar el subministrament de petroli sirià, que suposa el 90% de les seves exportacions. Turquia també ha sospesat la idea de trencar relacions amb el país veí. Dimarts Ankara va amenaçar Damasc de retirar-li el subministrament d'electricitat, la qual suposa el 10% del país. Al seu torn, els Estats Units ja imposaven sancions a Síria.

Quin és el següent pas?
Qatar demana a Occident que actuï si Al-Assad no respon

La Lliga Àrab va voler deixar clar ahir que aquestes sancions és el màxim a què poden arribar. El primer ministre qatarià, Hamad bin Jassim, va assegurar que si els països àrabs no aconseguien resoldre aquesta crisi, altres poders estrangers havien de respondre. França va demanar aquesta setmana la creació d'un "corredor humanitari" a Síria per protegir els civils.

Com respon el règim?
Exteriors creu que "són unes mesures contra el poble sirià"

El ministre d'Exteriors de Síria, Walid al-Muallem, qualifica la iniciativa com una manera "d'internacionalitzar" el conflicte. Malgrat que la Lliga Àrab va defensar que aquestes sancions són un mètode per evitar una intervenció armada, el règim d'Al-Assad creu que fomenten el contrari. "Es tracta d'unes mesures sense precedents en contra del poble sirià", deia ahir la televisió estatal mentre, des de Londres, l'Observatori Sirià dels Drets Humans informava d'almenys 28 morts arreu del país durant la repressió de les forces de seguretat en les manifestacions contra el règim.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT