El sisme de Llorca obliga a revisar la seguretat dels edificis
La hipòtesi que una part dels edificis més malmesos pel terratrèmol de Llorca podrien tenir defectes constructius ha posat sobre la taula el debat sobre la seguretat i el manteniment dels immobles. El vicepresident del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, insistia que després del sisme caldrà revisar els protocols de construcció per minimitzar riscos. Ahir mateix, el sostre d'un edifici de Santa Coloma de Gramenet, amb greus problemes d'humitats des de fa anys, es va ensorrar i va provocar la mort d'una anciana. També la Generalitat ha posat en marxa un sistema d'inspecció tècnica obligatòria dels edificis a partir de 45 anys d'antiguitat. I encara més: a Catalunya hi ha més de 27.000 blocs de pisos que es van construir al segle XIX.
La clau és el manteniment Un habitatge antic no és insegur però calen més inspeccions
Els especialistes consideren que l'antiguitat d'un edifici no és, necessàriament, sinònim de més risc, malgrat que alerten que cal ser més exigent amb el manteniment. El catedràtic de càlcul d'estructures de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Lluís Moya, considera que "la inspecció tècnica als edificis amb més de 45 anys d'antiguitat és una bona notícia". Moya és partidari d'ampliar les inspeccions: "Als deu anys els edificis ja poden mostrar signes d'envelliment i estaria bé que, a partir d'aquesta antiguitat, ja es fessin revisions cada cinc anys". És una opinió que comparteix el secretari tècnic del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Arcadi Viñas: "És fonamental per a la salut dels nostres edificis". Viñas recorda que a Manresa la inspecció d'un edifici molt antic va portar a la decisió de desallotjar-lo de manera urgent i que l'endemà d'evacuar els veïns l'immoble es va desplomar. "Només aquest fet ja justifica la implantació de les inspeccions". Els constructors, per la seva banda, aposten per la rehabilitació. Les diferents agrupacions professionals relacionades amb aquest sector es van reunir ahir al Cercle d'Economia per llegir un manifest unitari "en defensa del sector de l'edificació i l'obra civil a Espanya", a les portes de l'inici del saló Construmat, que comença dilluns. La rehabilitació d'habitatges, una de les assignatures pendents del negoci a Espanya -en part per culpa de les càrregues fiscals que suporta aquesta activitat, ara reduïdes-, és una de les apostes de present i futur del sector, conscient que no es tornarà als nivells de construcció d'habitatges previs a la crisi. Les rehabilitacions són, precisament, una de les mesures que formen part, a través d'ajudes econòmiques, del pla de barris que va posar en marxa l'anterior Govern.
Una revisió necessària La llei actual hauria d'endurir la normativa de seguretat
L'anunci del vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba de revisar l'actual normativa de construcció a causa del terratrèmol de Llorca és ben vist per tothom. Moya comenta que "una revisió tampoc sobraria", tot i que va advertir que "amb el que s'ha de tenir cura és amb el que es construeix". El catedràtic de càlcul d'estructures de la UPC assegura que "en determinades promocions és difícil aconseguir la màxima qualitat, i no hi ha cap mecanisme que controli l'aplicació de les normatives de seguretat". Per això, cal "controlar tots els intermediaris que participen en una obra, perquè tothom posi seny i es controli i es garanteixi que la norma es compleix al cent per cent". Sobre si a Catalunya es compleixen amb rigor les actuals normatives, Moya està convençut que sí i va recordar que des de fa almenys unes dues dècades s'han incrementat notòriament els controls de qualitat en els processos de construcció dels edificis.
El risc sísmic Els edificis vells són els més vulnerables als terratrèmols
Lluís Moya matisa que l'Estat espanyol no és una zona d'activitat sísmica aguda com pot ser el Japó i assenyala: "Ens costaria molts diners tenir els mateixos mecanismes de protecció dels edificis que hi ha al país nipó". Per això, diu: "Com que els sismes aquí no passen gaire sovint, el que nosaltres busquem és garantir en tot moment que no hi hagi cap risc per a les persones que hi viuen i minimitzar els riscos estructurals en cas de catàstrofe". Per la seva banda, Arcadi Viñas indica: "Si parlem de terratrèmols a Catalunya podríem dir que els edificis antics que hi ha al nostre parc d'habitatges no estan massa preparats". "Són més sensibles als moviments sísmics que els edificis nous que s'estan construint sota la norma sísmica del 2002", afegeix el secretari tècnic del COAC. En canvi, alguns d'aquests edificis antics "estan més ben conservats que no els nous perquè s'hi ha fet una gran tasca de manteniment al llarg dels anys", reconeix Viñas. L'última vegada que a Catalunya hi ha hagut danys en construccions a causa d'un terratrèmol va ser el setembre del 2004, quan un sisme de 4,1 graus a l'escala de Richter va provocar esquerdes a nombrosos habitatges del petit municipi de Queralbs, a la comarca del Ripollès.
