BARCELONATota societat civilitzada genera aigües residuals i necessita mecanismes de depuració adequats per evitar esdevenir una bassa putrefacta. Quan la depuració falla, les aigües vessen i s'escampen, i fan que l'aire es torni irrespirable. Només els oasis verges tenen aigües cristal·lines eternament, però Catalunya no ha estat mai un oasi, encara que molts ho pregonessin interessadament, i va perdre la virginitat el juliol del 2009, quan va descobrir estupefacta que una de les entitats emblemàtiques de la societat civil, el temple de la cultura, el nostre Palau de la Música, era en realitat un pou de corrupció. Llavors les aigües fecals van aflorar a la platea ensenyant les vergonyes de més d'un. El senyor Millet, el nostre Madoff local, els havia enredat a tots i havia repartit bitllets a molta gent per comprar silencis. Encara no sabem del cert a qui i per quin valor, perquè la investigació del jutge Solaz ha estat extraordinàriament lenta, d'una manera gairebé escandalosa, i qui ho ha gosat criticar, com el jutge Santiago Vidal, va ser expedientat i condemnat al silenci, el silenci de l'oasi, on només se sent la remor del vent.
Les aigües del Besòs
Sense temps per recuperar-nos, a la tardor del mateix any, va esclatar el cas Pretòria, que va demostrar que les aigües del Besòs baixaven tèrboles i que la corrupció -presumpta hem de dir- no distingeix classes socials ni partits polítics. Era la desarticulació de la sociovergència dels negocis, denunciada durant dècades, però tapada pels silencis còmplices de la política i d'una judicatura que ha tingut amb Pasqual Estivill l'exemple més clar que de corruptes n'hi ha a tot arreu. Amb corruptes jutjant presumptes corruptes, una societat democràtica es queda indefensa.
Aquesta correlació de casos va tenir un efecte positiu: va fer que deixéssim de mirar amb menyspreu el País Valencià i comprenguéssim que a més de llengua, com a Països Catalans també compartim xoriços. I un efecte negatiu: que la desconfiança cap a la política es disparés fins a cotes mai vistes des de la transició. Malgrat que hi hagi hagut eleccions, la insatisfacció amb la política continua sent un dels principals problemes dels catalans. A l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, presentada divendres, la insatisfacció amb la política s'ha reduït a la meitat, però continua en el quart lloc dels principals problemes dels catalans, amb un 16,5%. El novembre del 2009, en ple esclat dels casos Palau i Pretòria havia arribat al 37%. Ara els catalans estan més preocupats per temes derivats de la crisi econòmica, com l'atur i la precarietat laboral.
Aquest diari va revelar ahir l'existència d'un càrtel d'almenys nou empreses que actuaven conxorxades per repartir-se bona part de les adjudicacions d'obres públiques a Girona. Un cas que no només afecta GISA, empresa gestora de les obres públiques de la Generalitat, sinó també el departament de Política Territorial i Obres Públiques i la Diputació de Girona. La investigació està oberta, però és poc creïble que una cosa així hagi pogut passar sense el coneixement de cap responsable polític de l'època. Potser comença a ser tan greu saber alguna cosa com no saber res quan s'està cometent un delicte al despatx del costat.
Una de les institucions claus per aixecar aquesta trama d'empreses ha estat l'Oficina Antifrau, creada el novembre del 2008 per investigar possibles delictes de corrupció. El seu director, David Martínez Madero, va morir fa més d'un mes. I per ara, els partits polítics han estat incapaços de consensuar-ne un de nou. Hi ha risc que quedi paral·litzada i seria lleig, perquè la depuradora continua sent necessària.
L'exalcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, sortint de la presó.
