L'obra social prepara la retallada

BarcelonaA Terrassa, fent un passeig per la Rambla fins a l'avinguda Abat Marcet, es pot fer un tast del poder de l'obra social d'Unnim: el centre cultural és l'auditori més gran de la ciutat i ha programat el cap de setmana el ballet d'Àngel Corella, el Club 60 bull d'activitats per a la gent gran i a la Llar de l'Ancianitat els avis dinen. A Sabadell, al gran casalot de l'Espai Cultura Unnim, hi ha la millor exposició sobre Tintín dels últims anys a Catalunya. A Vic, l'edifici del Mil·lenari de l'antiga Caixa de Manlleu és un no parar d'entrar i sortir d'estudiants i aturats pels cursos de l'obra social i els serveis de la UOC. Els treballadors consultats transmeten un missatge de tranquil·litat sobre el futur.

Però hi haurà canvis. "L'obra social s'ha de reinventar", adverteix Antoni Guiñón, director de l'obra social d'Unnim Caixa, que agrupa l'activitat ludicoassistencial de les tres caixes d'origen que ara han vist segregat el negoci financer cap a Unnim Banc SA, que ha estat intervingut pel Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB). El full de ruta d'aquesta reinvenció, segons Guiñón, s'argumenta en el fet que "fins ara mai no s'havia plantejat que l'obra social hagués d'obtenir rendiments". I això ha canviat.

Venda de patrimoni

Exemples: Unnim deixarà d'esponsoritzar la majoria d'actes de les entitats i ho compensarà "en espècies" amb l'ús gratuït de locals; la programació cultural tindrà una periodicitat més puntual, a Terrassa es llogaran despatxos del Centre Cultural, i a Sabadell ja s'han atrevit amb la venda d'un edifici de propietat a Barcelona. Les retallades arriben en un moment que encara hi ha treballadors de la part financera en dependències de l'obra social. Tot està en procés obert.

El temor dels alcaldes de Terrassa, Sabadell i Manlleu, que aquesta setmana han demanat que l'obra social d'Unnim es torni a segregar en tres fundacions independents i que el FROB condicioni la venda d'Unnim Banc a l'obligació que el comprador financi les fundacions durant deu anys, ha estat respost des de les caixes amb una posada en valor del patrimoni de 130 milions de què disposen. Però precisament l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, considera que la fusió ha estat un "fracàs" i no està assegurat el manteniment dels centres lúdics i assistencials, amb l'exemple de la venda de patrimoni de l'antiga Caixa Sabadell. Bustos, que porta els contactes amb el FROB, ha assegurat que els alcaldes tenen "plena confiança" que es trobarà una solució "que reconforti la societat".

L'alcalde de Manlleu, Pere Prat, posa èmfasi en el símbol que representa que tres alcaldes de tres territoris i de colors polítics diferents (dos socialistes i un republicà) facin un pas endavant perquè hi hagi "un replantejament" en el futur de les obres socials, ara fora del paraigua que abans aixoplugava activitat financera. "Ara volem demanar a les entitats d'Osona que s'afegeixin a la pressió", remarca. Això justament és el que ha fet a Terrassa l'Ajuntament amb un grup d'entitats socioeconòmiques: "Volem que aquesta obra social, en la forma que sigui, continuï formant part de la història de les nostres ciutats", ha conclòs l'alcalde Pere Navarro.