Publicitat
Publicitat

L'ocàs de l'optimista antropològic

La política escurça els temps. Pensar en presidents que ho siguin 12 o més anys (per no dir 23) és una quimera. Quan era candidat del PSOE i a Zapatero li preguntaven per l'opció d'Aznar d'estar-se a la Moncloa vuit anys i ni un minut més, evitava dir si el seguiria. No es tractava, sostenia, d'institucionalitzar el que la Constitució no preveu. L'optimisme antropològic de què es vantava li feia creure que ell, amb talante , amb un PP crispat i sense qüestionar el llegat de la Transició, hi seria anys i panys. Fins i tot en algun míting feia broma dient que si cap mandat calia limitar era el de cap de l'oposició. Però les tornes han canviat i la pressió perquè se'n torni a Lleó ha crescut molt dins i fora del PSOE. A ningú li sorprèn ja que un baró , sigui Barreda, Gómez o Vara, l'hi exigeixi. Zapatero ja no és optimista, la crisi el supera i el somni d'acabar amb ETA és un camí que li fa pànic transitar. Només la por a un relleu no controlat al PSOE -és a dir, que Bono prengui el poder i aparti Rubalcaba o Chacón- podria fer-lo seguir.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT