Londres accepta que Escòcia faci un referèndum

LONDRESEl primer ministre britànic, David Cameron, va entrar de ple ahir en el debat sobre l'oportunitat del referèndum que l'actual govern d'Escòcia, de l'independentista Partit Nacional Escocès (SNP), vol celebrar aquesta legislatura, que acaba el 2016. Cameron va acceptar que es faci la consulta sempre que sigui en un termini màxim de 18 mesos a comptar des d'ara i que la pregunta admeti només dues respostes, un sí o un no.

La proposta de Cameron xoca frontalment amb els plans del primer ministre escocès, Alex Salmond, que vol convocar la consulta l'any 2014 coincidint amb els 700 anys de la batalla de Bannockburn, una victòria decisiva dels escocesos davant les tropes angleses. A més, vol incloure a les butlletes una tercera opció més enllà del sí o el no que consistiria a demanar a l'electorat si voldrien tenir més competències per a Escòcia -ara estan limitades a qüestions com salut, educació o medi ambient- sense assolir la independència total.

Els governs britànic i escocès asseguren que estan treballant a tota màquina per arribar a un acord, però la divisió que es va evidenciar ahir entre ells va encetar el debat sobre quin paper ha de jugar el Regne Unit davant una hipotètica escissió d'Escòcia. Ha de ser una decisió unilateral que ha de dependre només dels escocesos? És una qüestió en què la resta de britànics hi tenen alguna cosa a dir?

La vice-primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va acusar ahir Londres de voler interferir en la democràcia d'Escòcia, i va dir: "De la mateixa manera que vam decidir si volíem l'autonomia [es va celebrar un referèndum el 1997], ara hem de decidir si volem la independència, el futur d'Escòcia ha de ser decidit pels escocesos". Però David Cameron manté que perquè el vot sigui "just, legal i decisiu" cal una entesa més àmplia en què el Regne Unit hi pugui dir la seva. I és en aquest punt on és rellevant l'oferta d'ahir de Cameron. Si el referèndum es fa seguint el seu calendari, abans de 18 mesos, el primer ministre britànic es va comprometre a fer que Westminster accepti el resultat com a vinculant, però si es fa fora d'aquest termini, ja només el considerarà consultiu.

La pressa de Cameron

L'argument del primer ministre britànic per la pressa són les conseqüències, segons ell, de l'actual situació: "La incertesa sobre el referèndum està fent mal a l'economia escocesa, ja que hi ha empreses que es pregunten quin és el futur d'Escòcia: dins o fora del Regne Unit. I això fa mal", va assegurar a la BBC Cameron, que sempre s'ha mostrat contrari a l'escissió d'Escòcia. A tot això cal afegir-hi que els sondejos donen ara un no a la independència, ja que els partidaris d'abandonar el Regne Unit suposen només entre un 32% i un 38% de l'electorat, una xifra que difícilment canviarà en un futur immediat.

Però el govern independentista escocès creu que celebrar el referèndum al final de l'actual segona legislatura, marcada per les polítiques socialment generoses del Partit Nacional Escocès -en contrast amb l'austeritat i les retallades al sud de la frontera- i la descoberta de petroli al mar del Nord -que trenca la dependència econòmica i energètica de la zona- li donaria prou capital polític per fer canviar de parer els votants necessaris i portar el país cap a la independència.

I si Salmond i Cameron no es posen d'acord, Escòcia podria decidir què vol fer sense tenir en compte l'opinió de Westminster? Sí i no. Al Regne Unit les autonomies no tenen poder per prendre decisions que afectin qüestions constitucionals. Però tampoc no hi ha cap llei que impedeixi a Escòcia celebrar el seu referèndum quan vulgui i, per tant, podria fer-ho lliurement. Tot i això, el resultat no seria vinculant i podria suposar un maldecap jurídic, ja que Londres acabaria impugnant segurament la consulta als tribunals.

No és la via més fàcil, però al govern escocès ja li aniria bé. Asseguren que un resultat a favor de la independència els donaria una "enorme força moral i política".