Publicitat
Publicitat

EQUILIBRIS POLÍTICS

Les lluites internes de socialdemòcrates i verds aplanen el camí polític a la cancellera

L'oposició alemanya no aconsegueix erosionar Merkel

Angela Merkel té força problemes amb el seu soci de govern, però no es desgasta gaire. Els principals partits de l'oposició també estan desinflats i no han resolt qui ni com pot plantar-li cara millor.

La coalició de govern de la cancellera alemanya, Angela Merkel, no és ni de bon tros una bassa d'oli. Les tensions entre la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera i el seu soci minoritari, el Partit Liberal alemany (FDP), han aflorat sovint en temes tan diversos com l'elecció del nou president federal o la subvenció destinada a persones que es fan càrrec de la manutenció dels infants a casa, entre d'altres.

La imatge de l'executiu va deteriorant-se: un sondeig de la televisió pública ARD del mes passat mostrava que el 75% dels enquestats opinaven que l'ambient a la coalició de govern era "dolent" o "molt dolent". Però també és cert que la popularitat de Merkel no se n'ha ressentit gaire. Continua sent la política més valorada: un 63% asseguren que estan "contents" amb la seva tasca.

Estancats per conflictes interns

Els principals partits de l'oposició, els socialdemòcrates de l'SPD i Els Verds, no estan, amb tot, aprofitant les dificultats de gestió de l'executiu per erosionar els governants. Al contrari, s'han estancat per dissensions en les seves files. Per paga, es veuen eclipsats en els grans titulars pel meteòric ascens d'Els Pirates, un partit que aplega el descontentament polític sobretot entre l'electorat jove i que, en poc més de mig any, ha aconseguit representació parlamentària als lands de Berlín i Saarland. Segons l'última enquesta de l'ARD, Els Pirates ja gairebé atraparien Els Verds en intenció de vot a les eleccions federals amb un 10%, davant el 14% dels ecologistes. L'Esquerra obtindria un 7% i l'SPD baixaria un punt (27%). A la banda governamental, el partit de Merkel perdria dos punts (35%) i els liberals no remunten del 3%.

La qüestió és que, esperonats pels bons resultats regionals de l'any passat, l'SPD i Els Verds ja s'havien repartit els càrrecs per a un eventual govern a partir del 2013, però ara no poden comptar gaire a obtenir una majoria conjunta al Bundestag i s'han de dedicar a analitzar què han fet malament.

Sense líders clars

Fa un any l'ambient antinuclear derivat de la tragèdia de Fukushima va donar ales a Els Verds amb diferents èxits regionals, culminats pel primer govern ecologista de la història a Baden-Württemberg. Però aquest 2012 la lluita per guanyar la pole position en la formació electoral de les legislatives de l'any que ve s'ha escalfat.

Una de les líders del partit, Claudia Roth, vol ser cap de llista i dur a terme una candidatura bicèfala per evitar el lideratge únic del president del grup parlamentari, Jürgen Trittin. Però un duet Roth-Trittin, que representa l'ala més d'esquerra del partit, no és tolerable per als anomenats realos , els membres d'orientació més realista i menys fonamentalista. A aquests els agrada Trittin, però haurien de buscar una candidata -fent valer la quota femenina- i el problema és que la líder reala , Renate Künast, ha estat ja prou desacreditada recentment, especialment després del seu fracàs a les eleccions a la ciutat-land de Berlín. Els Verds es veuen abocats a votar aviat en un escalfat sufragi directe els seus futurs candidats per al 2013.

A l'SPD les disputes internes també són evidents, com demostra la discrepància de la seva troica (Sigmar Gabriel, Frank-Walter Steinmeier i Peer Steinbrück) sobre el posicionament a seguir en el pacte fiscal de la UE. Gabriel, al contrari que els altres dos líders, demana endurir el rumb i un acord global per introduir una taxa de transacció financera. La qüestió de fons és que els socialdemòcrates encara no han triat candidat a canceller i no saben si optar per una estratègia de confrontació amb Merkel o per una de més pacifista que aspiri a una gran coalició amb ella el 2013. Mentrestant, la cancellera respira, serena: està guanyant temps i tranquil·litat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT