L'oposició interna a Rajoy s'atrinxera a Madrid

MADRIDLa nova alcaldessa de Madrid, Ana Botella, i la presidenta de la Comunitat, Esperanza Aguirre, es trobaran per certificar que han enterrat la destral de guerra que durant anys ha presidit les relacions entre les dues institucions (governades pel PP) i evidenciar la nova sintonia liberal. Amb el marianista Alberto Ruiz-Gallardón ja fora de l'alcaldia, la partida regional l'ha guanyada l'aguirrisme. És a dir, els sectors del partit que defensen amb dents i ungles les tesis dretanes de la fundació FAES i el seu president, José María Aznar.

Les dues dones que ocupen el poder madrileny aprofitaran la reunió per analitzar la liberalització dels horaris comercials, l'eliminació de duplicitats i la supressió de permisos previs per obrir un negoci. El seu objectiu és que la capital de l'Estat i la comunitat autònoma liderin la sortida de la crisi. En aquesta cursa de fons han aparegut les primeres escletxes amb l'executiu de Mariano Rajoy, qüestionat ja pels sectors polítics i mediàtics més a la dreta.

Apujar o abaixar impostos?

La pinça Aguirre-Botella pot convertir-se en l'autèntica oposició al president del govern espanyol en aquests mesos inicials. El PSOE està immers en un procés intern per triar el nou lideratge i CiU ha optat per avalar les primeres mesures de Rajoy, inclosa la polèmica pujada temporal de l'IRPF.

La premsa de dretes de Madrid ha avisat Rajoy que amb mesures com aquestes perdrà "credibilitat" ràpidament perquè "desconcerten". Per exemple, El Mundo denunciava que "molts ciutadans" poden acabar desconfiant de la negativa del president espanyol a apujar l'IVA. El silenci que ha mantingut en comptes d'explicar l'incompliment electoral tampoc ha agradat gens.

En aquest escenari, la setmana passada Aguirre va desafiar la Moncloa i va obrir la porta a rebaixar el tram autonòmic de l'impost. Finalment va desar l'amenaça al calaix però ja havia aconseguit tornar a desvetllar la polarització entre les dues grans ànimes que conviuen al partit i que es van enfrontar el 2008. La política madrilenya va topar un cop més amb el president de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez-Feijóo, un dels líders autonòmics amb més projecció i de més confiança de Mariano Rajoy. Des de l'executiu espanyol li va respondre el número dos d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, precisament exconseller d'Economia d'Aguirre, a qui ella havia acabat defenestrant a l'àrea de Transports. De fet, Rajoy s'ha endut a la Moncloa una quinzena de dirigents de l'administració autonòmica madrilenya. "És un orgull i estic encantada amb el fet que el govern de la nació busqui nomenar els millors", va respondre la presidenta a Twitter. A la delegació del govern espanyol a Madrid, un lloc especialment sensible per frenar possibles topades, hi han situat Cristina Cifuentes, ben vista pels dos sectors del PP.

Bandera liberal

Tot i haver fet marxa enrere, Aguirre ha aconseguit dos objectius: deixar clar que ella (que havia militat al Partit Liberal) no té contradiccions polítiques i presumir d'uns comptes públics sanejats.

Ana Botella pensa seguir la línia de la presidenta, de qui és amiga des de la universitat. Des del primer moment ha optat per accentuar el programa liberalitzador i s'ha compromès a rebaixar el 2016 a la meitat l'elevadíssim deute de l'ajuntament madrileny. Ara bé, ha assegurat que no apujarà "la pressió fiscal" com a mínim fins al "març", quan Rajoy aprovi els pressupostos generals de l'Estat, que recolliran més mesures d'estalvi que, previsiblement, també afectaran el món local. És a dir, que l'alcaldessa de Madrid es posa la bena abans de la ferida i avisa que si ha d'incomplir els seus principis polítics serà per decisió de la Moncloa. Ara, però, aplicarà el recàrrec a l'IBI sense protestar: els problemes de tresoreria, de moment, atenuen l'oposició més dura.

Aguirre i Botella coordinaran demà estratègies territorials però amb la vista posada a tot l'Estat. La presidenta de Madrid vol ser l'avantguarda de la recentralització: "Estic d'acord amb el fet que el govern controli els pressupostos de les comunitats autònomes. I més encara, a deixar de gastar en qüestions no essencials per obligació", ha dit. L'aznarisme en estar pur.