L'oposició lamenta el continuisme i ja augura eleccions anticipades

Barcelona.La realitat és polièdrica i depèn del punt de vista. Aquest lloc comú explica perfectament les reaccions dels partits de l'oposició a la remodelació del govern espanyol. Tots la tipifiquen de lleu modificació d'un executiu a les últimes, però a dreta i esquerra veuen diferent transcendència a la sintonia dels nomenats amb les tesis del candidat del PSOE a les properes generals, Alfredo P. Rubalcaba. La pressió per avançar els comicis la segueix liderant el PP, però ahir se li van unir, amb matisos, Artur Mas i CCOO.

"Els espanyols no volen més pedaços, volen i necessiten un govern nou per sortir de la crisi. Aquests canvis no canvien res, no hi ha res més a oferir". Així de contundent va expressar-se la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que va denunciar "l'interès partidista" que frenaria Zapatero a convocar eleccions. Els populars, també continuistes després de les seves últimes victòries electorals i amb ganes de demostrar que estan "preparats per governar des d'ara mateix", van nomenar ahir la vicesecretària Ana Mato com a directora de campanya i van encomanar al dirigent Baudilio Tomé el nou programa. La proximitat de José Blanco i Antonio Camacho amb Rubalcaba fan témer a Cospedal una "radicalització" i més "demagògia" en el discurs de l'executiu en el final de legislatura.

A les antípodes ideològiques, els partits d'esquerres veuen improbable cap gir en el govern central. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, i la portaveu d'ICV, Laia Ortiz, van coincidir a dir que més important que les persones són "les polítiques" i segueixen al govern central "els mateixos, disposats a fer una política conservadora", segons el diputat d'IU, Gaspar Llamazares. Aquestes tres forces també rebutgen el nou discurs progressista del Rubalcaba candidat i preveuen contradiccions amb la política de Zapatero.

CiU i PNB tenen la clau

Abans de conèixer la remodelació, Artur Mas no es va voler mullar sobre la necessitat d'avançar eleccions, però sí que va posar pressió a lligar-les a la capacitat d'"aprovar els pressupostos" i "fer les reformes necessàries". Per aconseguir-ho, els probables aliats de Zapatero seguiran sent CiU i -sobretot per als comptes del 2012- PNB. I aquests partits van ser precisament els més moderats a l'hora de valorar el nou govern. La primera prova de foc, avui al Congrés, en la votació del sostre de despesa per al 2012. Els últims anys, tot i no donar suport després als pressupostos, ha estat CiU qui n'ha facilitat sempre l'aprovació.

El portaveu dels nacionalistes catalans al Congrés, Josep A. Duran i Lleida, va entendre que la remodelació es fes d'acord "amb els desitjos i necessitats" de Rubalcaba com a candidat del PSOE que és, un criteri que va fer extensiu a l'hora de decidir la data de les eleccions. El líder d'Unió, però, va lamentar que Zapatero no aprofités els canvis per unificar ministeris i reduir estructura.

En una similar posició de simple analista es va situar el portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka, que va trobar "sorprenent" l'elecció de Blanco com a portaveu i "lògic" situar la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, com a "número dos" d'un executiu que té com a prioritat "sortir de la crisi". Una prioritat que facilita els ponts de diàleg amb el seu partit.

A la pinça amb el PP per avançar eleccions s'hi va sumar el líder de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, cada cop més lluny de Zapatero. "Potser ha arribat el moment de demanar opinió a la ciutadania", va apuntar després de censurar l'actual rumb del govern espanyol.

Tothom assumeix que a l'equip Zapatero li queda poc gas, però hi ha qui creu que encara pot treure suc d'aquesta posició de flaquesa.