L'oposició líbia recela de l'exèrcit dels EUA
Enviada especial a ras ajdir (frontera de tunísia amb líbia)Les forces d'oposició a Gaddafi no volen ni sentir parlar d'una intervenció militar estrangera per provocar la caiguda del dictador. L'arribada dels primers vaixells militars nord-americans, que ja es van poder veure -segons la cadena Al-Jazira- des de la costa d'Al-Baida, una ciutat de l'oest controlada pels insurgents, no va agradar al Consell Nacional Libi, l'entitat que aglutina l'amalgama de grups i corrents anti-Gaddafi. "No volem de cap manera una intervenció militar estrangera perquè semblaria que som agents d'Occident, i això no és veritat. Som libis i lluitem per alliberar la nostra terra de la dictadura", deia a l'ARA per telèfon des de Bengazi Fati Elbaja, membre del Consell Nacional Libi i professor de ciències polítiques.
El desplaçament d'embarcacions militars a la costa líbia va començar dilluns quan un destructor nord-americà va travessar el canal de Suez i avui mateix s'espera que ho facin dos vaixells amfibis més també dels EUA. Aquests moviments podrien ser el pas previ a l'establiment d'una zona d'exclusió aèria sobre Líbia, com es va fer a l'Iraq després de la primera guerra del Golf, i a Kosovo, el 1999.
El general nord-americà James Mattis advertia ahir a Washington que una intervenció d'aquesta mena suposaria "operacions militars, no només dir a la gent que no voli en avió, perquè en primer lloc s'hauria de destruir la defensa antiaèria" de Gaddafi. En termes pràctics això vol dir enviar caces a destruir els radars antiaeris libis, perquè els avions implicats en l'operatiu poguessin sobrevolar permanentment sense riscos l'espai aeri del país. A més dels moviments militars dels EUA, ahir el govern britànic va afirmar que podria contribuir a l'operació amb avions Eurofighter. Mentrestant, França va posar com a condició que l'operació es fes sota paraigües de l'ONU, per la qual cosa caldria el consens de Rússia i la Xina, que fins ara s'hi han mostrat més aviat reticents.
El perquè d'un bloqueig aeri
No queda clar quin seria l'objectiu de l'exclusió aèria. Els EUA parlen d'evitar bombardejos sobre la població civil, però fins ara només s'ha confirmat que Gaddafi ha atacat arsenals d'armes perquè l'oposició no es reforci i no pugui amenaçar la seva fortalesa de Trípoli. A més, el dictador ha perdut confiança en la seva força aèria, després que s'hagin donat diversos casos de desercions entre els aviadors que rebien ordres d'atacar les manifestacions.
Segons els analistes militars, és precisament la falta d'armament el que frena l'avenç de l'oposició cap a Trípoli. Ahir les forces pro Gaddafi van bombardejar un dipòsit d'armes a la ciutat d'Ajdabia, a la zona controlada pels insurgents. Un resident de Bengazi contactat per telèfon confirmava que havia sortit una columna d'uns tres-cents civils armats, en direcció a Trípoli, però que no tenen artilleria pesant. Els rebels de Bengazi intenten ajudar els manifestants de la capital, on s'ha atrinxerat Gaddafi amb les seves forces d'elit, però han de recórrer uns nou-cents quilòmetres, en carreteres que en alguns trams encara estan controlades per forces lleials al règim. De moment, la comunitat internacional dubta si donar suport armat a aquesta insurgència.
L'ONU contra Líbia
Com un gest més de rebuig a l'actitud desafiant de Gaddafi, l'Assemblea General de l'ONU va expulsar ahir Líbia del seu Consell de Drets Humans. La decisió es va prendre per consens dels 192 països que integren l'assemblea. És la primera vegada que es pren la decisió de suspendre un país d'aquest consell amb seu a Ginebra que supervisa el respecte als drets humans a tot el món. Els integrants del Consell de Seguretat de les Nacions Unides van assegurar ahir que continuen els contactes per augmentar la pressió contra Gaddafi. Ahir el seu fill va dir que estaven "preparats per a un atac" i que no tenien "por".
