Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

L'Eurogrup definirà els tipus d'interès el 16 de maig, tot i que l'FMI ja ha dit que cobrarà fins un 4,2% pels 26.000 milions que deixarà al pais lusità

L'oposició portuguesa accepta un rescat per créixer el 2013

Portugal ha aconseguit finalment una certa unanimitat política per afrontar el dur rescat que l'espera drant els pròxims tres anys. Haurà de tornar part dels 78.000 milions prestats a un interès d'un 4,2%.

Els principals partits de l'oposició portuguesa han cedit perquè Portugal segueixi finalment un full de ruta econòmic que, amb l'ajut extern de 78.000 milions d'euros, ha de col·locar el país en el camí del creixement econòmic de cara al 2013. L'oposició política lusitana és la mateixa que fa unes setmanes no va acceptar el pla d'austeritat del dimissionari socialista José Sócrates, va forçar la caiguda del govern i va precipitar el tercer rescat d'un soci de la zona euro.

El BCE, la Comissió Europea i l'FMI finalment van poder presentar ahir l'acord de rescat a Portugal, un pla que havia de tenir el vistiplau dels principals partits opositors -el Partit Social Demòcrata (PSD) i el Partit Popular (CDS)-, perquè el govern que surti de les eleccions anticipades del 5 de juny haurà de fer realitat les mesures imposades a Portugal a canvi dels préstecs (52.000 milions d'euros de la Unió Europea i 26.000 de l'FMI). En roda de premsa a Lisboa, el delegat en cap de la CE, Jürgen Kröger, va assenyalar que el pacte pel rescat a Portugal inclou "dures" reformes econòmiques i que la negociació "no ha sigut fàcil" (de fet, s'ha prorrogat tres setmanes).

El full de ruta portuguès, que li permet no complir l'objectiu del 3% fins d'aquí dos anys (ara és del 9,1%), preveu un augment de l'impost sobre la renda, una reducció de les pensions més altes i retallades en sanitat i educació, així com un abaratiment dels acomiadaments. Les privatitzacions, un dels punts de més fricció en les negociacions amb l'oposició, afectaran la companyia aèria TAP, l'elèctrica nacional REN i el capital públic de l'altra elèctrica, EDP.

Atur a l'11%

Justament ahir, el ministre d'Economia de Portugal, Fernando Teixeira dos Santos, va haver de presentar les poc esperançadores previsions econòmiques del govern per al 2012. La taxa d'atur creixerà de l'actual 11% a un 13% el 2012.

El PIB, per la seva part, entrarà en recessió del 2%, tant aquest any com l'any que ve. El pla de rescat intentarà millorar les dades amb àmplies mesures estructurals de gairebé tots els sectors, com de l'administració pública i del mercat laboral, per retornar la competitivitat a l'economia i crear nous llocs de treball. Tot i que les condicions seran menys dures que les instaurades a Grècia i Irlanda, el país haurà d'afrontar retallades en el sistema sanitari i en ensenyament. En aquest últim apartat estalviarà 195 milions. Les pensions que superin els 1.500 euros mensuals es reduiran, i les ajudes als aturats també minvaran.

L'FMI, organisme que a Europa dirigeix Poul Thomsen, sí que ha xifrat els interessos que cobrarà al país lusità per la seva aportació, que se situaran entre un 3,25% i un 4,25%, tot i que encara no es coneix quina serà la penalització del tram de préstec comunitari. La reunió de l'Eurogrup del 16 de maig és la data prevista per aprovar definitivament l'aportació europea, però com que ha de rebre un vot positiu unànime de l'eurozona, molts tenen la vista posada en Finlàndia, que podria aigualir la festa. Al país nòrdic, la participació en el fons de rescat portuguès segueix dividint els principals partits polítics, fins al punt que aquesta qüestió està posant bastons a les rodes a la formació d'un nou govern de coalició.

Últim rescat

D'altra banda, el portaveu europeu d'Assumptes Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj, va afirmar a Efe que hi ha prou motius per creure que el rescat de Portugal serà l'últim. "Estem preocupats per la situació i encara no podem cantar victòria, perquè hi ha incertesa en els mercats, però creiem que hi ha motius per pensar que serà l'últim rescat en l'economia de la zona euro". Altafaj va recordar que Portugal va tenir "problemes evidents per controlar la despesa pública com a mínim fins a l'estiu del 2010", als quals cal afegir-hi la pèrdua de competitivitat de l'economia. D'altra banda, va defensar la situació a Espanya, que "sembla encarrilada". Va ressaltar que el comportament dels mercats les últimes setmanes mostra la "diferència clara" amb altres països, com Grècia, Irlanda o el mateix Portugal.

Les dures condicions del pla portuguès ja han causat efectes al mercat espanyol del deute. El tresor públic va aconseguir col·locar ahir 3.354 milions d'euros en bons a cinc anys per finançar les seves despeses, i això va significar que l'emissió es quedés en la banda baixa, perquè es volien col·locar entre 3.000 i 4.000 milions. Tot i això, la demanda va ser elevada (6.231,5 milions), perquè gairebé va duplicar la quantitat que finalment es va col·locar entre els inversors. El tipus d'interès va pujar per quarta vegada consecutiva fins al 4,56%, però ho va fer a un ritme més baix que les altres subhastes, un fet que pot significar un cert relaxament de les tensions en els mercats financers.

L'última operació de venda de bons a cinc anys va tenir lloc el 3 de març, quan el tresor espanyol va comercialitzar 2.652,4 milions amb un interès d'un 4,4%. En aquest cas, l'anterior emissió va fixar un tipus d'interès lleugerament més baix de 4,5%. L'última emissió abans de la d'ahir va ser el 26 d'abril, quan es van vendre 1.969 milions en lletres a tres i sis mesos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT