THE NEW YORK TIMES / ANTAKYAMentre el govern de Baixar al-Assad intensifica la repressió a Síria, les discrepàncies tàctiques i estratègiques entre les faccions polítiques i armades de l'oposició estan generant serioses divisions internes que debiliten la lluita contra el règim. Activistes i soldats pròxims a l'Exèrcit Lliure de Síria, que orquestra els atacs a les forces del règim al llarg de la frontera des d'un camp de refugiats custodiat per l'exèrcit turc, explicaven dijous que han augmentat les tensions amb el grup opositor més important, el Consell Nacional de Síria, que vol que l'exèrcit rebel es limiti només a l'acció defensiva. Segons aquestes fonts, el Consell ha maniobrat aquesta setmana per aconseguir el control de les finances de l'exèrcit rebel.
Les tensions il·lustren les dinàmiques que s'han creat en els nou mesos de revolta contra Al-Assad: la incapacitat de l'oposició siriana de fer un front coordinat. L'oposició a l'exili està plagada de divisions entre personalitats i accions a dur a terme. I l'Exèrcit Lliure de Síria, format per desertors de les forces armades sirianes, sorgeix com a nova força malgrat que alguns dissidents qüestionen que estigui ben coordinat. A més, l'oposició dins de Síria no aconsegueix aglutinar els antigovernamentals a l'exili.
Aquest mes, el Consell Nacional de Síria i l'Exèrcit Lliure de Síria -format per uns 10.000 soldats- van acordar coordinar les seves accions. El pas, però, preocupa alguns membres de l'oposició, que creuen que l'exèrcit rebel mina el compromís de l'oposició amb la no-violència, ja que els soldats desertors porten a terme atacs planificats contra les forces d'Al-Assad que alimenten la teoria del règim que està sent víctima d'un complot estranger.
El paper de Turquia
La crisi siriana ha canviat les relacions geopolítiques a la regió, fet que complica una resposta internacional. Turquia, aliat històric de Síria, li ha girat l'esquena al règim. Però Rússia i la Xina han bloquejat qualsevol intent de negociar una resolució a les Nacions Unides contra el govern d'Al-Assad. Mentrestant, l'Iran està forjant aliances més fortes amb Síria, i augmenta el perill de desestabilització a la regió.
Els oficials turcs argumenten que estan acollint els rebels sirians per raons humanitàries. Però en els últims dies els enfrontaments a la frontera turcosiriana entre soldats desertors i les forces d'Al-Assad s'han intensificat. Les autoritats turques neguen que hi hagi combats a la frontera, però els veïns de la zona asseguren que se senten trets durant la nit. A més, els activistes sirians asseguren que l'Exèrcit Lliure de Síria està organitzant una xarxa de contraban des de Turquia a Síria per proveir-se de soldats, armes i subministraments mèdics.
El Consell Nacional de Síria insisteix que és l'únic representant legítim del poble sirià, incloent els seus braços armats. El seu líder, Burhan Ghalioun, es va reunir per primera vegada a principis de desembre amb el cap de l'exèrcit sirià rebel, el coronel Riad al-Asaad, que va acceptar frenar els atacs contra les forces del règim. Samir Nashar, un dels membres de la cúpula directiva del Consell Nacional de Síria, amb seu a Istanbul, va dir que l'exèrcit rebel s'està consolidant com el braç armat de l'oposició, però va emfatitzar que el Consell es limita a aportar finançament i ajuda humanitària als militars desertors, però que no els proveeixen armes. "Volem que protegeixin els civils, no que ataquin el règim", ha dit.
L'exèrcit rebel és massa petit per acabar amb les forces del règim i els membres del Consell asseguren que els soldats estan poc equipats i que només comptem amb les armes dels desertors. Un observador que va passar dues setmanes amb els rebels descrivia l'exèrcit opositor com un grapat de soldats, alguns de només 16 anys, que empunyaven AK-47 i apareixien a les manifestacions per protegir els civils.
Establir un corredor humanitari
Per la seva banda, un exambaixador sirià desertor del ministeri d'Afers Exteriors, considerava que, si països estrangers armessin els grups opositors, la força del règim es deterioraria. L'exambaixador argumentava que si es duen a terme atacs puntuals i efectius a Síria, i s'estableix un corredor humanitari, seria un cop fatal per al govern d'Al-Assad. Oficials opositors informaven que l'exèrcit rebel, el Consell i el govern turc han mantingut converses els últims dies per crear un corredor humanitari a Síria davant l'elevat nombre de refugiats que creuen la frontera. Des del març, més de 20.000 sirians han entrat a Turquia, i uns 8.000 s'hi han instal·lat.
Per Samir Nashar també és necessari un corredor humanitari en col·laboració amb Turquia i la comunitat internacional amb l'objectiu de protegir els civils. Un factor que ajudaria a frenar la repressió d'un govern "desorientat", opinava l'exambaixador. "El règim viu en una bombolla i no té cap sentit de la realitat -assegurava-. Com Gaddafi (expresident de Líbia), no se n'adonaran fins que els arribi el seu final".
