L'or segueix escalant i acumula puges del 22% des del gener

Barcelona.L'anomenat metall preciós va tancar la seva cotització dilluns passat a 1.713,2 dòlars l'unça al mercat de Nova York. Dimarts ho va fer a 1.743 dòlars i ahir va aconseguir un nou rècord a mitja tarda, quan va situar-se just en els 1.801 dòlars en els contractes més negociats amb venciment al desembre. Al final, va tancar per sota d'aquesta barrera psicològica i es va quedar en els 1.784,3 dòlars, en el tercer rècord consecutiu de la setmana, amb un increment del 2,37% sobre la sessió anterior, segons informa Efe.

De fet, el preu de l'or acumula increments superiors al 22% des de principis d'any. És evident que aquesta evolució és comparable al pànic que viuen les borses. En concret, els màxims assolits des de començament de setmana coincideixen amb la caiguda de tots els mercats borsaris. I més que els retrocessos, el que inquieta més l'inversor és la inestabilitat i el nerviosisme, justament el que s'està donant en les últimes setmanes als mercats, segons van destacar els analistes consultats. Hi ha massa dubtes en les economies occidentals europees i en la nord-americana com per confiar els estalvis a la renda variable. Tampoc la renda fixa genera cap seguretat. Les primes de risc del deute sobirà s'han mogut més amunt i avall que les borses mateixes, i ha calgut la intervenció del Banc Central Europeu (BCE) per calmar els ànims.

A l'altra banda de l'Atlàntic, les pors a una nova recessió i les expectatives d'un creixement més lent del que s'esperava marquen la concentració de la inversió cap a valors segurs. En aquest cas, la decisió de Standard & Poor's de rebaixar la qualitat del deute dels Estats Units va ser la cirereta del pastís. Ni la FED va ser capaç d'apaivagar els ànims en la seva opció d'ahir de mantenir el preu del diner en nivells molt baixos.

Amb aquest panorama, hi ha un altre valor que apareix amb força pels mateixos motius de seguretat. Es tracta del franc suís, que s'ha apreciat més d'un 24% en l'últim mig any. Ahir mateix, el banc central del país helvètic va haver de sortir al pas de l'enfortiment de la seva pròpia moneda per segona vegada en els últims set dies, i evitar la paritat amb l'euro. Així, va optar per incrementar el nivell de liquiditat per passar dels actuals dipòsits de 76.800 milions d'euros (80.000 milions de francs) als 115.300 milions (120.000 milions de francs). Pel que fa a la cotització de l'euro, ahir va perdre tot el que havia guanyat sobre la moneda nord-americana, i va tancar a 1,41 dòlars.

Torna a apujar-se el petroli

D'altra banda, el preu del petroli es va apujar ahir un 3,85%, per l'anunci que les reserves dels Estats Units s'havien reduït en 5,2 milions de barrils. El preu del Brent, de referència per fixar els preus a Europa, es va situar en els 106,68 dòlars, per sobre del límit dels 100 dòlars.

Precisament, dimarts el preu del barril es va situar momentàniament per sota d'aquesta barrera per primer cop des d'abans dels conflictes desencadenats el febrer al nord d'Àfrica, fet que suposa un abaratiment del 10%. L'OPEP, l'organització de productors de petroli, creu que el consum creixerà per sota del que s'esperava. En concret, espera que es consumeixin 1,2 milions de barrils més al dia aquest any i 1,3 milions més l'any que ve.