Publicitat
Publicitat

PERSPECTIVES D'UNA AEROLÍNIA AMB BASE AL PRAT

"Lufthansa és el nostre soci natural"

Ferran Soriano: Ambició "El Prat té les mateixes condicions que Madrid i Lisboa però menys competència" Vols intercontinentals "Arribaran a partir del 2012 o 2013" El Prat "Com a usuaris ens interessa que es gestioni de manera individualitzada"

El president de Spanair, Ferran Soriano (Barcelona, 1967), és "moderadament optimista" sobre l'evolució del mercat aeri al 2011. Un any en què l'aerolínia catalana continuarà amb la seva lluita titànica per connectar Barcelona amb el món. Sense escales, esclar. Al gener Spanair ha transportat 427.324 passatgers, un 2,2% més que el mateix mes de l'any passat. A l'aeroport del Prat l'increment ha estat del 12%.

Com ha iniciat l'any el sector aeri?

E l nivell d'incertesa és alt. Però el que veiem amb les dades del gener i les reserves fins a l'abril és bo. No hi ha un creixement espectacular, però sí una certa estabilitat i un creixement moderat. Si ens comparem amb l'estranger, però, estem a la cua. En el context global ningú parla de crisi, sinó de la velocitat del creixement. No obstant, som moderadament optimistes.

Com es va tancar l'exercici 2010?

La primera meitat de l'any va ser dolenta, agreujada pel volcà islandès. En canvi, la segona meitat de l'any ha estat molt bona. Els números encara no els podem explicar perquè s'han de tancar i auditar.

Quines són les previsions per al 2011?

F rancament millors que el 2010.

Obtindran els primers beneficis?

Encara no ho sabem. Hem de seguir reestructurant els costos i hem de créixer. El nostre objectiu és connectar millor Barcelona amb el món fent vols intercontinentals. I per això necessitem construir la xarxa de curt radi que alimentarà els vols de llarg radi. Hem d'invertir en rutes que no són rendibles per crear aquesta xarxa. El 2011 ens acostarem a una situació d'estabilitat.

Arribaran els vols intercontinentals aquest any?

Crec que no. Pensem que a partir del 2012 o 2013.

Quins recursos necessiteu?

Ens caldran prop de 150 milions d'euros. Però depèn molt de les rutes que es facin.

I d'on sortiran?

El més important és convertir el potencial hub (centre de connexió de vols) de Barcelona en una oportunitat atractiva. Totes les empreses tenen una missió, però nosaltres som el contrari: som una missió executada a través d'una empresa. I la missió de la societat catalana és connectar millor Barcelona amb el món, perquè tenim un dèficit espectacular i injustificat.

La gestió de l'aeroport també és un objectiu del territori, però és indirecte. És molt més directe tenir el control sobre una línia aèria.

Barcelona té mida econòmica i volum de passatgers per tenir moltes més connexions intercontinentals. No les té perquè mai hi ha hagut cap companyia de xarxa que hagi apostat per Barcelona, com sí que ha passat a París, Madrid o Lisboa.

La idea teòrica que Barcelona podia ser un hub ja té potes. Ara hem d'atreure inversors.

I on els busquen?

Els inversors poden ser de tres tipus. En primer lloc, institucionals. A la història de l'aviació sempre ha estat així. Espanya va invertir més de 1.300 milions d'euros a Iberia abans de privatitzar-la. Un segon camí són els inversors privats, que busquen rendiment financer però també poden tenir interès per l'economia del territori, com va ser el cas de Caja Madrid amb Iberia. La tercera opció és una altra aerolínia. La indústria està en un procés de consolidació. La pregunta és: Barcelona i Spanair són atractives per algun d'aquests moviments de concentració? No ho eren fa un any i mig, i ara ho són. Perquè hi ha una aerolínia catalana que permet fer realitat les oportunitats geoestratègiques que hem tingut sempre.

I a qui li pot interessar Spanair?

El trànsit entre l'Amèrica Llatina a Europa i Àsia creix moltíssim. I Espanya és la porta de l'Amèrica Llatina. El Prat té les mateixes condicions que Madrid i Lisboa però menys competència. Pot interessar a companyies de l'Amèrica Llatina, del nord d'Europa i asiàtiques.

Esteu negociant amb algú?

No puc dir amb qui estem parlant. Parlem amb molta gent. La proposta és atractiva i la nostra relació, sobretot amb les companyies de Star Alliance, és molt estreta.

Sempre s'ha parlat de Lufthansa...

Hi tenim una relació molt intensa. És normal que es facin especulacions, han estat els únics a Europa que s'han dedicat a comprar aerolínies. Però no podem explicar de què parlem amb Lufthansa. No tenim cap conversa que impliqui decisions significatives a curt termini. Però hi tenim converses habituals perquè són els nostres socis naturals.

Però acabaran invertint?

No puc respondre sobre això.

I vostè invertirà a Spanair?

M'he compromès per escrit a fer-ho. Ho faré a la propera ampliació de capital per a privats.

Quan serà?

Estem esperant el moment òptim. Crec que serà aquest any.

Vueling els critica molt...

No està bé parlar malament d'un competidor. És singular que les mateixes companyies que han rebut inversions milionàries de l'Estat pensin que aquestes estan bé i altres de molt més petites les critiquin.

Què en pensa del nou escenari per a la gestió del Prat?

Les paraules que s'utilitzen sonen bé, però s'han de concretar. Com a usuaris ens interessa que el Prat es gestioni de manera individualitzada per poder competir.

La relació amb el nou Govern és millor o pitjor que amb l'anterior?

Spanair no és un projecte polític ni de partit. L'anterior Govern i el nou tenen la mateixa perspectiva, comparteixen el repte.

Hi haurà més recursos públics?

No ho hem de dir nosaltres .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT