RELLEU INDUSTRIAL
Crònica 01/04/2012

L'última Yamaha de Palau-solità

Elena Freixa
3 min
L'ORGULL DE LA MARCA Molts dels models de les millors marques es poden veure al Museu de la Moto de Barcelona, on destaquen també les Yamaha, que a Catalunya es van començar a fabricar després d'un acord entre els empresaris japonesos i la família Sanglas que va culminar l'any 1985. Des de divendres passat, però, ja no se'n fabriquen més.

Les últimes motocicletes Yamaha fetes a Catalunya van sortir divendres de les línies de muntatge de Palau-solità i Plegamans. La fàbrica tanca un capítol de més de 30 anys produint a Catalunya, on es va convertir en un dels noms propis de la indústria tant en termes de producció com en nombre de treballadors. A principis de l'última dècada va arribar a tenir 800 empleats i va aconseguir un rècord de producció amb 160.000 unitats, recorda un dels treballadors i portaveu de CCOO al comitè, Òscar Rivera.

Divendres va ser l'últim dia de feina de cent treballadors, que no seguiran a l'empresa en la nova etapa que comença demà dilluns en mans del grup aragonès Sesé. L'activitat estarà centrada en la logística com a empresa proveïdora del sector de l'automòbil, tot i que es mantindrà l'àrea de pintura, que seguirà treballant per a Yamaha, segons van pactar les dues empreses. Sesé es va quedar la fàbrica a un preu simbòlic i donarà feina als 270 treballadors que hi continuaran.

La plantilla es preparava per als canvis que començaran la setmana que ve, quan acabaran d'instal·lar-se els equips dels nous propietaris. "Serà un canvi de filosofia i de treball, ja que passem de ser un fabricant a ser un proveïdor", va resumir Rivera, que fa 15 anys que és a Yamaha.

El fabricant japonès seguirà a Catalunya amb les oficines i la seu comercial, que ha traslladat al Prat de Llobregat. El que va acabar divendres, això sí, va ser el projecte industrial que va començar l'any 1985. L'única fàbrica a Europa de Yamaha serà la de França, que és on es traslladarà la producció que fins ara s'ha fet a la planta del Vallès Occidental.

Renéixer de les cendres

La fàbrica de Palau-solità es va construir el 1985, projectada amb una ambició molt clara: la marca volia crear a Espanya un centre de producció industrial que, amb el temps, va generar una important indústria subsidiària al seu voltant. Van ser anys clau per a la indústria catalana, amb altres inversions internacionals, en una situació de crisi econòmica.

El cas de Yamaha és especialment important, perquè la fàbrica es va reconstruir després d'un incendi el 23 de setembre del 1991 que va arrasar la planta de producció. Només 350 dies més tard, el 1992, s'inauguraven les noves instal·lacions al mateix lloc i ampliades a 33.400 metres quadrats i amb capacitat per produir 150.000 unitats per any. Yamaha, a més, es convertia en proveïdor oficial de l'Expo '92 i dels Jocs Olímpics de Barcelona. Ja el 1999, la fàbrica produeix la motocicleta 500.000.

Una de les claus de la marca a Espanya ha estat l'executiu Jorge Lasheras, que va aconseguir que es refés la fàbrica després de l'incendi, fins al punt de potenciar-la, ampliant-ne la capacitat de producció.

Lasheras va deixar la presidència de Yamaha a Espanya el desembre del 2010. Feia 35 anys que estava vinculat a l'empresa japonesa, 22 dels quals com a primer executiu en el mercat espanyol. Ha viscut els canvis mundials en la indústria de les dues rodes i ha experimentat com ha minvat el mercat europeu en benefici d'altres zones econòmiques. Lasheras assegura ara que la fàbrica de Palau-solità "va ser, per la seva qualitat i productivitat, una de les referències de tot el grup", i en destaca especialment la producció de ciclomotors.

El gener del 2011, la direcció de Yamaha comunicava oficialment a la plantilla el tancament de la fàbrica de Palau-solità i Plegamans, fet que suposava l'acomiadament de 417 persones per portar la producció a una planta del grup a França. L'argument va ser que es tractava d'una decisió que buscava la "sostenibilitat econòmica", molt condicionada "pel descens de vendes i per un marc econòmic desfavorable a curt i mitjà termini", especialment a Europa. Aquest context els obligava, es deia, a redefinir el negoci a escala global, encara que els sindicats insistien a destacar que els costos laborals a Catalunya eren menors que a França. Lasheras, molt actiu en diferents iniciatives, admet que ha sigut "una llàstima" que tanqui, "després de l'esforç de molts professionals durant molts anys".

stats