Publicitat
Publicitat

LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA

Una campanya impulsada per juristes vol fomentar-ne l'ús

L'ús del català a la justícia es redueix a un 14% de les sentències

Les diverses iniciatives per impulsar el català als nostres tribunals no aconsegueixen augmentar-ne l'ús. Una associació de juristes posa fil a l'agulla i inicia una campanya per conscienciar el ciutadà.

"L'ús del català pateix un retrocés respecte d'altres anys i queda relegat, en molts casos, a un ús anecdòtic". Aquesta afirmació tan contundent és la que fa servir l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia per definir l'estat del català als jutjats de casa nostra. Per aquest motiu, ha decidit iniciar un campanya a través de les xarxes socials i la web Nocanviemdellengua.cat dirigida als ciutadans.

El lema escollit ha estat "No canviem de llengua. Si vas al jutjat no canviïs de llengua". De fet, les xifres són alarmants. Segons dades del departament de Justícia, tan sols un 14% de les sentències dictades l'any 2010 s'han escrit en català, un percentatge inferior que el del 2005, que se situava en un 20%. El president d'aquesta associació que aglutina diversos juristes, Agustí Carles, assegura, en declaracions a l'ARA, que els motius que expliquen la situació d'inferioritat de la nostra llengua respecte al castellà a l'administració de justícia són complexos, però apunta: "El ciutadà, en els últims anys, té la sensació d'haver perdut drets lingüístics amb la sentència de l'Estatut". Un fet, recorda Carles, que no és real, ja que l'article que recull el dret a utilitzar el català a la justícia no s'ha modificat del nostre text estatutari. El president de l'Associació també apunta que el ciutadà desconeix l'administració i la veu llunyana. Aquesta sensació d'incertesa, diu Carles, fa que s'hi acabin dirigint en castellà i afegeix: "Hem d'aconseguir que sigui el mateix client que demani al seu advocat que, com a garant dels seu drets, utilitzi la nostra llengua en tots els tràmits que faci per a ell als tribunals. Hem de trencar el tòpic que amb els jutges és millor utilitzar el castellà".

Eines infrautilitzades

El govern de la Generalitat s'ha esforçat per donar la volta a la situació. La conselleria de Justícia ha signat convenis per fomentar la llengua amb els advocats -s'hi han adscrit 96 despatxos-, s'han traduït lleis i jurisprudència, s'han destinat traductors als jutjats i, fins i tot, a finals del 2010 es va posar en funcionament un portal jurídic de Catalunya.

Les eines per donar normalitat al català a la justícia existeixen. Tanmateix, més del 80% del personal dels tribunals està capacitat per escriure un document en català, un 99% el pot entendre i llegir i gairebé un 92% té els coneixements per respondre-hi. En canvi, tan sols un 25% opta per utilitzar-lo oralment en els judicis, una paradoxa, si tenim en compte que el 47% de les comunicacions fora dels actes de judici es fan en català amb el ciutadà. Per això, després d'haver actuat amb els diversos professionals de l'administració de justícia, ara s'intenta conscienciar i implicar el ciutadà perquè sigui ell el que exigeixi utilitzar-lo i faci ús dels seus drets lingüístics.

La campanya No canviem de llengua també ha arribat al Parlament de Catalunya. El president de la comissió de Justícia, Salvador Milà, que es va reunir dijous passat amb membres de l'Associació, s'ha compromès amb els responsables de l'entitat perquè els diputats els escoltin. Segons el president de l'associació que promou la campanya, també es trobaran amb els màxims responsables de la judicatura de Catalunya per explicar els objectius que s'han marcat. Fins ara, ja han rebut el suport del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, de diversos col·legis d'advocats a títol individual, de Jutges per la Democràcia i d'Òmnium, entre altres entitats. En menys de deu dies, la iniciativa ha aconseguit 1.000 suports a les xarxes socials com el Facebook.

Les traduccions als jutjats

Els jutjats d'arreu de Catalunya tenen un servei d'assessorament lingüístic que tradueix i corregeix els documents judicials. L'any 2010 tan sols van traduir al català 2.200 documents i en van corregir uns 1.300. Una ínfima part de tota la documentació que es mou anualment als tribunals catalans si tenim amb compte que durant l'any passat es van dictar 259.00 sentències. En el cas de Barcelona, per exemple, els lingüistes han fet unes 1.000 traduccions i correccions. Un fet insòlit, ja que és una de les administracions que més documents genera a l'any.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT