Mar Raventós: "La crisi no m'espanta, cal sortir plorat de casa"

Les eleccions influeixen en el consum de cava?

I tant. El consum depèn de l'estabilitat, de tot el que té a veure amb l'esperança i la confiança. I hi pot influir si hi ha majoria absoluta. Passa també amb el futbol. Quan guanya el Barça em poso contenta perquè venem. Hi ha molts moments bons que es poden celebrar. El botellónés horrible perquè vol dir beure per oblidar, però el cava és per recordar.

Vostè beu molt?

Sí. Hi ha algun dia que no, però en general sí. Tinc dinars i sopars, i en bec. El cava és fantàstic com a aperitiu, o, tan estressats com anem, és bo arribar a casa, obrir una ampolla i relaxar-se. Cal gaudir de la vida.

Deu anar sempre contenta, no?

No, no. Una copa de cava no és com un got d'aigua. En cada copa jo hi veig tota la gent que hi ha treballat, l'esforç que hi ha al darrere. Bec a poc a poc i ho assaboreixo.

És cert que als nadons Raventós els donen cava quan neixen?

Sí. És una tradició. El pare ho va fer amb mi i jo ho he fet amb els fills. Dóna sentit de pertinença. Igual que quan neix un nou membre de la família enviem a la mare una caixa de benjamins amb una etiqueta amb l'arbre genealògic i amb una targeta de benvinguda. La vinculació és el més bonic d'una empresa familiar. Ajuda al fet que duri tants anys.

De quanta gentada és Codorníu?

La família consta de 529 membres. La meva generació, que és la quinzena, representa només el 5,3% de la família. La dels meus fills suposa un 37%, la següent és la meitat, i l'última, un 17,6%. Però no tots són accionistes. D'accionistes n'hi ha 209.

Serà difícil que es vegin sovint tots junts!

Cada any fem una reunió de família en una bodega diferent, a la qual assistim tots els que tenim més de 18 anys. Allà els expliquem com va l'empresa. Es fa repàs dels que han nascut, dels que han mort, dels que s'han casat. I cada cinc anys fem una foto amb tots. Cada tres mesos el comitè dels júnior fa un tast.

Què tal barrejar família i negocis?

No, no. A les reunions pures i dures d'accionistes només es parla de l'empresa. I treballant a Codorníu només hi ha quatre persones de la família. El que és important és que a la família no es pensi d'una manera i a l'empresa d'una altra. I aquí pensem igual. Hi ha coherència.

Semblen inevitables els embolics de cunyats o cosins. De fet, una branca familiar es va segregar.

És que els cunyats i els sogres no poden tenir accions. Només en poden tenir els de la línia directa de la família, encara que no portin el primer cognom de Raventós, com és el cas de les meves filles. Hi ha gent que vol tenir sempre l'última paraula i gent sempre agraïda. Cal seguir unes normes.

Segueixen un protocol familiar?

El protocol no es pot inscriure al registre si no està firmat per tots els accionistes, no té valor, i jo vull que els documents tinguin valor. Vam fer el reglament dels accionistes i del consell, i cal complir-los.

Van tenir un director general extern i no els va anar bé.

Teníem una persona de la família, després una persona que no ho era i ara un de la família. Però aquesta no és la qüestió. L'important és la professionalitat, formar un bon equip i manar amb mà de ferro dins d'un guant de seda. Com tot en aquesta vida, de vegades t'equivoques.

Vostè volia treballar a Codorníu?

No! De fet, mai. Vaig acabar econòmiques, i filosofia i lletres, la branca de psicologia. M'encantaven els números. Em van dir si volia treballar al departament de control. Hi vaig entrar i, per l'edat, pensava que en sabia molt, però no tenia ni idea de res. Em va encantar la coherència amb els valors que havia viscut a casa. La paraula cepés màgica, és la matèria primera, d'on surt la qualitat del vi, és l'esforç, la passió, l'obertura a coses noves. La co herència és important.

Va trigar 18 anys a arribar a presidenta. Recorda aquell dia?

La veritat és que m'ho havien proposat abans. Em feia il·lusió, però tenia els nens petits i no era el moment. Per a mi la família és importantíssima. Dos anys més tard vaig acceptar. És molt bonic, però tens molta responsabilitat. De vegades es passa malament. Cal mà esquerra.

No hi ha gaires presidentes d'empreses amb sis fills.

Costa molt treballar i tenir fills, moltíssim. Hi ha coses que només fa la dona, és una realitat. Però cada matrimoni fa les coses com ho estipula, i no t'hi pots ficar. A mi el meu marit m'ha donat suport i m'ha ajudat. La comunicació és clau, parlar les coses.

En parla amb altres empresàries?

Sí. Parlem del que costa. I parlem de les vegades que hem plorat.

I com s'ho fa, vostè?

Hi ha gent que s'omple l'agenda perquè pot ser útil, però també perquè li agrada. Intento anar només als dinars o sopars importants per a la companyia.

La critiquen per fer-ho?

Amb una família tan gran segur que no agrado a tothom, però tinc clar que m'estimo l'empresa, que la represento i que actuo en conseqüència. No suporto perdre el temps, és l'únic que no puc recuperar. De vegades et trobes gent i et parla durant 20 minuts. Està bé, però treu temps per al que és important.

Té remordiments de cara als fills?

No. Sóc humana. Quan fallo, demano perdó i continuo endavant. Sóc molt pràctica.

Si no treballés a l'empresa de casa hauria pogut arribar a presidenta?

Suposo que hauria estat més difícil, però no m'ho plantejo. És el que hi ha hagut. A més, a Codorníu hi ha un equip fantàstic de gent. Sento que em fan molt costat. Lluitem pel mateix.

Una lliçó de la guerra del cava?

Que cadascú defensa el que és seu, però que les baralles no porten enlloc. Les coses s'han d'arreglar amb acords. Però ja és aigua passada. Ara hi ha bona relació (amb Freixenet). Parlem del sector, de sostenibilitat o de la qualitat del cava.

Hi ha gent a Espanya que encara no beu cava pel boicot?

Sí. Ho constatem. Hem perdut quota, que l'ha guanyat el xampany francès, més que altres productors de cava espanyols. És fortíssim. Ens vam queixar al Govern i va respondre bé, però el mal estava fet. Els polítics han de ser prudents. Les empreses són el motor de l'economia i no se'ls pot fer mal per una qüestió política.

El boicot ha fet l'empresariat català encara més prudent?

Estem sempre amb els dits creuats a veure què passarà. Ara, també.

L'espanta, la crisi?

No m'espanta, s'ha de sortir plorat de casa. Si t'espantes, què? És important reaccionar. Hem d'aprendre quines coses podem fer perquè la companyia tiri endavant en aquest entorn, i fer-les. Pots cometre errors, però mai t'has de sentir fracassat.

No es veu llum al final del túnel.

D'acord, però Merkel no m'ho arreglarà. Zapatero o Rajoy, tampoc. Jo he de tenir clar què puc fer jo per millorar la meva companyia. La resta no depèn de mi. M'agrada la gent lluitadora. Crec que els meus fills ho són. En parlem, tot i que la decisió és seva. Jo puc dir el que opino, però no m'agrada que facin les coses perquè ho dic jo.

Cal apujar els impostos a les fortunes?

Quan parlen de més impostos, la pregunta és per fer què. Si és per millorar, d'acord. Però si és perquè hi hagi més gent que gasti sense control, no. Dins de les empreses hi ha control dels comptes, i això no ha passat dins de l'administració.

La crisi els portarà a una guerra de preus?

Al cava la crisi l'afecta; als vins, no. Però la guerra de preus, no. La qualitat té un preu, al marge que puguis fer una promoció. La marca blanca pot esdevenir una amenaça per al sector. Les empreses que fem innovació són les marquistes. I això té un preu. Copiar és molt fàcil.

Es fa marca blanca a Catalunya?

A tot arreu. Però no vull entrar-hi. El tema no se sap o no es vol saber. Nosaltres ens defensem innovant i exportant. Hem de superar el percentatge del 47% que es ven a fora. Tenim una distribuïdora als EUA, bodegues a Califòrnia i també a l'Argentina.

Als EUA no els ha anat bé.

Sí, ha anat molt malament, però és una aposta de llarg termini. Aquest és un dels grans avantatges de l'empresa familiar. No penses en la rendibilitat a dos o tres anys, sinó a llarg termini.

Els han intentat comprar?

Sí. Tens peticions sempre. Ho planteges al consell i no volen. Ha passat moltes vegades. Però és un bon moment per comprar, dins i fora d'Espanya. L'important és que l'oferta encaixi en el nostre portfolio.

Codorníu és proveïdora de la casa reial. Beuen molt?

En som proveïdors. Però en tenen molts. I beure, beuen. Els agrada. Per a nosaltres és un orgull.