Publicitat
Publicitat

Mauri Biosca: "El cavall és gregari, sociable, sensible i claustrofòbic"

Equins Mauri Biosca (Terrassa, 1969) fa vuit anys que va deixar la ciutat per viure en plena natura. Dirigeix amb Rosa Galindo, la seva dona, la Fundació Miranda, una entitat sense ànim de lucre, dedicada al coneixement i al respecte pel cavall

Parla dels cavalls i dels rucs amb passió. M'explica que demà, a les sis de la tarda, a la sala d'actes de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Barcelona, Pierre Enoff, biofísic especialista del casc i de la locomoció equina, assessor de la Fundació Miranda, oferirà una conferència essencial per a tothom que vulgui conèixer el cavall de veritat. L'entrada és lliure.

Què feu a la Fundació?

Promocionem i apliquem programes de teràpia assistida amb cavalls, fomentem processos de creixement personal i processos formatius amb el suport d'aquest animal, en interacció amb el medi natural. Nosaltres aprenem dia a dia.

Coneixem prou el cavall?

No. Un cavall és gregari, tota la vida ha viscut en grup, i si el treus del grup, si el separes, es queda indefens. També és claustrofòbic.

Caram, doncs acostumem a veure'ls tancats.

Si l'isoles i el tanques en un espai petit el fas patir. S'hi acostuma, però és com viure en una presó. Sobreviu perquè es fort, més del que ens pensem. El cavall no és territorial: va pels camps, se'n menja l'herba i marxa a un altre lloc.

Com viu a les hípiques?

La vida d'un cavall en una instal·lació hípica és molt dura. Va passant gent que el cavall no coneix, gent que en sap i gent que no. Però li posen un ferro a la boca i avall! Si tu no controles, les regnes van directes a la boca del cavall, que és una part molt sensible.

Vos dir que el cavall no hauria de dur ferro?

És un gran problema per a ell. Se li posa un objecte dins la boca i el que fa és intentar expulsar-lo o empassar-se'l. Molts cavalls tenen úlcera d'estómac per culpa d'això. Però ningú s'ho planteja: s'ha fet tota la vida i no hi ha discussió. Veure'ls obligats amb un ferro, traient bava, és horrorós. Amb les regnes, sense ferro, fent només una pressió suau, el cavall entén cap on vols anar.

Tan sensible és?

Ho és tant que amb la teva respiració et pot fer cas. Tu agafes aire i ell nota com els teus isquis s'eleven i et segueix. El seu plexe solar, on anem asseguts, ho nota tot: la nostra por, el nostre nerviosisme.

Perquè un cavall impressiona!

Qui té por és el cavall! T'has de comunicar amb els seus codis. Aleshores es relaxa perquè és sociable. El vincle és molt important per al cavall. Hauríem de deixar que els cavalls siguin cavalls, no tractar-los com si fossin gossos. El cavall no vol viure en un box, vol camp obert i estar en grup. És un animal molt fort que ha sobreviscut sense nosaltres durant milions d'anys.

Quins són aquest codis?

Si abaixen les orelles et diuen: aparta't! Quan estan relaxats fan grans badalls. Mireu si badallen els cavalls de les hípiques. No badallen mai! I en vuit anys poques vegades he vist galopar els cavalls en llibertat. El cavall galopa per escapar-se d'un perill. I saltar, gairebé mai. El cavall no està fet per competir saltant. Ho ha decidit l'home.

Quants anys pot viure un cavall?

L'esperança de vida s'ha reduït de 45 anys a 20 o 25 per les condicions en què els tenim, i això no ho pot refutar ningú. Un cavall és adult a partir dels set anys i als quinze ja està en plenitud. Vés a comprar un cavall de quinze anys, gairebé te'l regalen perquè està destrossat.

Què més he de saber?

Que no menja pinso, ni palla, és com menjar cartró. Esclar que és molt barat. Ara bé, tens més risc que pateixi un còlic. L'estómac del cavall és molt petit, ingereix quantitats molt petites i molt sovint. El millor, si no es té herba, és el fenc de diferents procedències.

Per què repetim aquests errors?

És un fet cultural que ningú vol revisar. El món del cavall és tancat.

Qui és Pierre Enoff?

És el director de l'Institut du Sabot. Fa trenta anys que estudia els cavalls, els seus moviments i el seu comportament. Té més de setanta cavalls lliures en mil hectàrees i fa transhumància.

I és especialista en el peu d'aquest animal.

Sí, defensa que ferrar un cavall és un error total. Explica com funciona el seu dit: té un efecte sensor i adapta la seva manera de caminar segons el terreny. Si li poses una ferradura no ho pot detectar, pot sobrecarregar-se i tenir problemes musculars.

Aleshores, per què i quan es van començar a ferrar els cavalls?

Ve de l'Edat Mitjana, quan els cavalls eren utilitzats per a la guerra. El casc del cavall es debilitava i van pensar que necessitaven una protecció momentània per tenir-los sempre a punt. I, amb tota la bona intenció, va quedar així per sempre.

Què en pensen els ferradors?

Vull explicar tot això sense que els ferradors se m'enfadin. De fet, ja n'hi ha que s'estan reconvertint i que saben tallar els cascos sense haver-los de ferrar. Nosaltres no jutgem, expliquem el que és ideal i que cadascú actuï en conseqüència. Ara bé, la consciència es incòmoda.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT