Mercè Canela: "Encara avui recordo el primer 'Cavall Fort' que vaig llegir"

Sóc a la sala de reunions d'Edicions Cavall Fort. La Mercè em dóna el número especial que celebra els 50 anys de vida de la revista mentre m'explica el moment d'efervescència cultural que es vivia a l'inici dels 60: el grup de la Nova Cançó sonava amb força, naixia Edicions 62 i al desembre del 1961, pels vols de Nadal, sortia Cavall Fort .

Quin sacseig cultural va haver-hi als anys 60!

Feia vint-i-dos anys que havia acabat la guerra, acabàvem de sortir d'una postguerra horrorosa, llarguíssima, amb por, inseguretat, repressió. Als 60 es comença a pensar en altres horitzons que no fossin la pura supervivència.

I la necessitat de reivindicar la nostra cultura?

Hi ha molta inquietud per part de joves que van viure la guerra de molt petits, que el trauma de la guerra el viuen d'una altra manera, i que se senten capaços de tirar endavant coses que poden ser arriscades però que les fan sense por. És una generació nova que se sent més valenta per engegar projectes.

Qui decideix posar en marxa una revista infantil en català?

Ricard Tusell, Joaquim Ramis, Ramon Fuster, Josep Espar Ticó i Joaquim Onyós, preocupats perquè els nens i nenes d'aquell moment no poden aprendre el català, que està prohibit a les escoles, decideixen fer una revista infantil com una eina perquè puguin llegir en la nostra llengua.

Com s'ho van fer per no topar amb l'administració espanyola?

Van trucar a les portes del bisbe de Vic, el doctor Masnou, perquè els donés un cop de mà. Ell havia expressat públicament la seva preocupació per la llengua i la formació de la canalla i, gràcies al Concordat, tenia capacitat de maniobra sense haver de passar per l'administració central. Per fer més força s'hi van afegir el bisbat de Girona i el de Solsona.

I va arribar el moment de donar-hi contingut.

Joaquim Carbó, un dels fundadors, sempre explica el dia que Josep Tremoleda, impulsor de la revista i el primer director fins al 1979, es va reunir amb ell i quatre escriptors més. Els va ensenyar un plec de fulls en blanc i els va dir: "Això serà la revista i aquí al mig hi anirà un conte. Ja podeu començar a escriure".

Quina mena de contes volien fer?

El referent era En Patufet , però havia quedat desfasada, feia vint anys que no es publicava. Ells volien que el contingut fos de cara als joves lectors d'aquell moment social en què començava a bullir la pedagogia activa. Volien fer un conte imaginatiu però no fantasiós. El Joaquim, que va escriure els contes dels cinc primers números i no va signar els dos primers per por de les represàlies, m'explica que es va basar en notícies dels diaris. El primer és El maquinista de Cotentin .

Cesc va fer la primera portada de Cavall Fort ?

No. La primera va ser col·lectiva. Ell va fer la del número 5, que va ser la que va marcar una línia a seguir. Després en va fer moltes més.

I és l'autor del Timbaler, el símbol de la revista!

El va dibuixar per il·lustrar una butlleta de subscripció en què una banda de músics adults portaven la revista al timbaler, que era un nen. De seguida, el timbaler es va fer servir com el missatger que anunciava coses. I als anys setanta es va incorporar a la portada.

Qui va dissenyar les lletres de la capçalera?

Les va crear expressament el pintor Eudald Serrasolsas. Ho vam saber perquè el seu fill Lluís ens va enviar una entrevista que les seves filles li havien fet a l'avi. Les va dissenyar com si fossin retallades. També les van dibuixar altres il·lustradors i pintors com Joan Miró. I una de les grans discussions a Cavall Fort va ser la introducció del còmic.

Per què?

Part del consell de redacció considerava el còmic nefast, mentre que hi havia un altre sector convençut que era una bona manera de facilitar el camí de la lectura.

Afortunadament va guanyar el favorable al còmic.

Gràcies a gent com la pedagoga Marta Mata, també responsable que hi sortissin una sèrie de contes excel·lents de la Maria Novell basats en la història de Catalunya. Als setze primers números ja hi ha el Jep, de Madorell, admirador d'Hergé, i la historieta Quina trepa! A partir del número 17 entren Jan i Trencapins i La patrulla dels castors .

Amb il·lustradors joves i amb molt talent.

Que pràcticament començaven aquí, com Fina Rifà o Pilarín Bayés, i s'hi van anar incorporant Carme Solé, Roser Capdevila, Montse Ginesta, Maria Jové…

Recordes quan va arribar el primer Cavall Fort a casa teva?

Perfectament. Era el número 17. Uns oncles de la meva mare van subscriure-hi la meva germana i el meu germà, jo era massa petita. A casa el padrí hi havia els Patufet . Però jo esperava que la revista arribés a casa i encara avui sóc conscient del primer conte que vaig llegir il·lustrat per la gran Aurora Altisent.