Publicitat
Publicitat

Michael Brandenburg: "Les persones capaces de treballar a fora són un potencial per a la societat"

Mobilitat Fa 25 anys que viu a Barcelona, on va arribar per fer un màster i s'hi va quedar. Michael Brandenburg (Gütersloh, 1958) acaba de participar en una jornada a l'Institut Goethe sobre mobilitat laboral a Europa centrada en el mercat alemany

Cada vegada més catalans marxen a l'estranger per treballar. No és una decisió fàcil, perquè al tràngol de deixar amics i família s'hi suma el d'anar a un país amb una llengua i una cultura diferents. Però si tota crisi és una oportunitat, aquesta pot ser una oportunitat excel·lent. Brandenburg m'explica com aprofitar-la.

A Europa ens costa molt deixar el nostre país per anar a treballar a l'estranger. És un problema?

Ho és per a la indústria. La mobilitat a Alemanya tampoc no és gaire alta, només n'hi ha a les regions on l'atur és molt alt, en especial a l'Alemanya de l'Est. La mobilitat ha començat, però no perquè la gent hi tingui un interès especial.

És a dir, que només ens movem quan hi ha problemes.

Ens movem quan fa mal. La mobilitat fa por: si te'n vas a una altra província ja et planteges si t'hi adaptaràs, si t'acceptaran; si marxes a un país on parlen el mateix idioma, també et preocupa saber si podràs adoptar el nou estil de vida; però si te'n vas a un país amb un altre idioma, i a sobre amb un clima completament diferent, com Alemanya, costa moltíssim. Les persones capaces de fer-ho són un potencial per a la nostra societat.

Per tant, per a una empresa, una persona disposada a fer tot això ja té molt de guanyat.

Sí, perquè demostren que tenen ambició i coratge. Les empreses multinacionals ens expliquen que si algú de Barcelona els envia una carta presentant-se com a candidat per treballar, s'hi fixen molt.

I si no és una multinacional?

Si es tracta d'una empresa més petita, típicament alemanya, en un poble petit, els costa una mica més. Per això també és important preparar bé les empreses, que han d'entendre que arriba un estranger amb ganes de treballar, amb la qualificació suficient, però que els primers sis mesos li han d'oferir una mena de niu, companys que l'ajudin i el facin sentir benvingut.

Les jornades estaven plenes, sembla que hi ha molt interès.

Sí, molt. A poc a poc corre la veu que no cal que esperis que vingui algú aquí per salvar-te, que la solució és a la teves mans. Però a la gent li costa moure's, i moltes vegades es fa tan difícil anar-se'n a viure a Bilbao, per posar un exemple, com anar-se'n a Alemanya.

Quina mena de treballadors es busquen des d'Alemanya, quins perfils?

Sobretot es busca molta gent per al sector de la salut, des d'infermeres fins a metges. La població alemanya està molt envellida i ens calen persones que se n'ocupin des del punt de vista mèdic.

On més demanen gent?

En el sector del gran consum ens diuen que cada any els falten al voltant de 30.000 persones, i no totes han d'estar superqualificades. És una bona oportunitat per als que volen treballar en logística, en una cadena de distribució, en una botiga gran, o en un lloc mitjà en un supermercat.

I l'idioma no és un fre? Ho dic perquè precisament aquest no és un dels nostres forts.

No és gaire diferent del que passava a Catalunya fa 10 anys. Si arribava una persona per buscar una feina i tenia algunes nocions de castellà, o de català, i se sabien expressar en anglès, podien començar a treballar.

O sigui, que l'idioma s'ha de tenir present, però no ha de ser una limitació.

Aquí a l'Institut Goethe ens diuen que esforçant-te, fent vuit hores d'estudi a la setmana i una mica més el cap de setmana, en sis mesos estàs preparat per fer una entrevista en alemany. Si un és capaç de fer-ho, les empreses el tindran molt en compte: una persona que ve d'un altre país, que té la qualificació que tu demanes, que ha après el teu idioma… A recursos humans pensen que és una joia! És una entre mil!

Als 50 i els 60, molts espanyols van emigrar a Alemanya per ocupar feines molt modestes. Els temps han canviat, suposo.

És molt diferent. Ara les feines no qualificades s'han exportat, sobretot a la Xina. A Espanya hi ha molta gent qualificada que no troba feina i que en pot trobar a l'estranger. L'important és que les persones puguin tenir una feina, realitzar-se, tenir una vida digna i que algun dia puguin tornar amb els seus estalvis i muntar alguna cosa aquí, amb l'empresa alemanya o pel seu compte, per generar ocupació.

Què li recomana a una persona que està disposada a anar-se'n a fora a treballar?

El més important és que tingui clar què vol, on vol ser d'aquí cinc anys. Li sembla bé passar uns anys a Alemanya? El següent pas és identificar el tipus d'empresa on pot trobar el que busca, a través d'internet o de la base de dades públiques de la cambra de comerç alemanya.

Un bon consell per adaptar-se a Alemanya.

Calla i escolta! Els alemanys han après a treballar en equip i és molt important aprendre a fer-ho. T'has de prendre uns tres o quatre mesos sense ser proactiu, fent la feina però escoltant com es viu, com es parla i com es juga. Res de protagonisme, almenys al principi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT