Publicitat
Publicitat

Miquel Roca: "A Madrid volen Aznar o Bono de President de la República"

PerfilMiquel Roca té 71 anys, és pare de tres filles, un fill i de la Constitució espanyola. Té 11 néts, el més gran té 20 anys. Arran del cas Urdangarin li dic si el gendrisme pot ser un problema, i presumeix que els seus tres gendres li han sortit perfectes. Té un bufet d'advocats que no para, amb oficines fins i tot a Xangai. No ha estat president de Catalunya ni d'Espanya però ho és del MNAC, la Fundació Abertis i la societat Amics del País. La seva dona troba que s'ha aficionat massa a l'iPad i el mòbil.

Europa se'n sortirà?

Era necessari que arribéssim a la catarsi del caos i a partir d'aquí has de començar a construir una altra vegada. Calia barallar-nos amb els anglesos, i ara toca barallar-nos amb els alemanys, que han d'entendre que això que ens parlin d'un ordre nou ens esgarrifa, perquè l'última vegada que els alemanys van parlar d'un ordre nou va acabar molt malament. Han de fer una Alemanya europea, no una Europa alemanya.

Quan sortirem de la crisi?

No serà un moment concret, un dia direm: "T'has fixat que això fa dies que va millor...?" Sempre hi ha l'esperança d'un grau final de racionalitat a la condició humana.

L'ascensor social s'ha encallat?

La comunitat de veïns no funciona i, per tant, no funciona ni l'aigua, ni el gas, ni l'ascensor. La crisi ha creat noves classes, s'ha esberlat la distribució clàssica d'estaments.

I la meritocràcia tampoc rutlla quan l'esforç i els estudis no permeten prosperar.

És un fracàs col·lectiu, social, dels interessats, dels pares dels interessats que molt sovint s'han sacrificat per això. També hem de dir que hem cregut absurdament que si no tenies un títol de llicenciat eres un desgraciat, i això és una falsedat. El gran fracàs és que no tenim una formació professional bona, potent, forta i dignificada. És un fracàs d'expectatives equivocades, hem fabricat llicenciats per un tub.

Uns llicenciats que han de buscar feina a fora.

Ens hem d'acostumar a desdramatitzar aquesta situació. Si ens hem fet els moderns dient que el món és global, també ho és per guanyar-se la vida. Fa uns anys exportàvem gent que anava a fer la verema i ara exportem enginyers tècnics o arquitectes o metges o infermeres.

Des que va fer el llibre ¿Aún podemos entendernos? sobre la relació Catalunya-Espanya, la cosa ha empitjorat.

En el llibre tant Felipe González com jo vèiem l'enorme dificultat. Ell era un pèl més optimista i jo deia que ho teníem complicat, perquè el problema de la no-entesa és convivencial, de falta de respecte, de falta de comprensió de la diversitat, i de cansament d'haver de defensar-te cada segon per la teva existència.

El dia que vostè vegi que no ens podem entendre ja no quedarà ningú. Vostè representa el pactisme amb Espanya...

Segueixo creient en el pacte perquè l'essència de la democràcia i la llibertat és el pacte, però reconec que és molt difícil quan reps el menyspreu absurd, per exemple amb això dels 759 milions. Ni el dia que pleguen poden ser amables?

Frases com la de Peces-Barba encara el deceben, o ja ho ha sentit tot?

Va ser un disgust. L'any 1977-78 Peces-Barba parlava d'Espanya com a "nació de nacions" i avui només que diguis això et condemnen a les penes eternes de l'infern. Em frustra, però no ens podem instal·lar en aquesta actitud perquè hem de recordar que les febleses més importants de Catalunya són les internes. Els nacionalistes són els que més sovint han de girar el cap per veure si la gent segueix, perquè no hi ha res més ridícul que avançar sol. La nostra obligació és cohesionar el país. El president Artur Mas diu: "Jo no plantejaré res que pugui trencar el país, o dividir-lo". I és molt sensat perquè si Catalunya unida és feble, desunida és ridícula.

Vostè diu que no estem a punt per a la independència però que no veu a prop la reconciliació. Ens vol instal·lats en el malestar permanent?

No ho vull acceptar, perquè és una situació absurda. Espanya ha d'entendre que si no accepta la diversitat és feble al món.

També ha dit que preferia l'ambigüitat de la transició al desacomplexament actual.

L'ambigüitat és polivalent. Defenso que per pactar no és necessari que ens estimem.

Què és el pacte fiscal?

És la quota de solidaritat que Catalunya ha de pagar a la resta de l'Estat. A Alemanya el Constitucional ha dit que la quota de solidaritat en els més rics no hauria d'excedir el 4% del PIB. Nosaltres estem entre el 8,5% i el 9%. Catalunya viu una crisi molt forta, que ha castigat el teixit industrial. No té sentit que jo hagi de fer retallades molt fortes i altres comunitats no n'hagin de fer, gràcies a la nostra quota de solidaritat.

I per què ens l'ha de donar el PP si té majoria absoluta?

La resposta és evident, no es donarà, però ens hauria d'importar poc la resposta. El que vull és que els ciutadans de Catalunya estiguin convençuts que tenim raó. Hi ha gent que no entén que és precisament perquè hi ha crisi que es demana el pacte fiscal.

Madrid voldrà que a canvi renunciem a la immersió de la llengua?

És una idea que flota en certs ambients polítics madrilenys. "Canviarem més finançament per menys immersió". Això és desconèixer Catalunya, no hi haurà cap Parlament català, amb la composició que vulguin, que reconsideri la immersió lingüística. És metafísicament impossible. A Catalunya la llengua no és un problema.

Què espera de Rajoy?

No tinc cap rubor per desitjar-li públicament el millor. Crec que ho farà bé i li dono la meva confiança, perquè no podem perdre més pistonada.

Sabrà controlar la dreta més dura del seu partit?

Aquest senyor pot fer el que vulgui perquè té una majoria més forta que la d'Aznar. I ell sap que Espanya no es pot governar contra Catalunya.

Si Iñaki Urdangarin li demanés que vostè el defensi, ho faria?

No em posi en un compromís. El defensaria perquè la meva obligació com a advocat és defensar qualsevol ciutadà.

Però ho veuria un cas perdut?

No ho conec. El que voldria és que fos un judici just. Com a home de dret em fa por la justícia mediàtica, que condemna més cruament que la justícia de dret. Hem de poder creure que la justícia és capaç de jutjar independentment fins i tot el gendre del rei.

Creu que la monarquia està amenaçada?

No és una situació còmoda. I a Catalunya hem de pensar que quan es parla en fòrums madrilenys de qui podria ser president de la República es diu Aznar o Pepe Bono. No dic res més.

Que Millet no sigui a la presó és lògic?

La gent no ho entén i la justícia s'hauria d'entendre. Però això no vol dir que el jutge s'hagi equivocat. S'haurien d'explicar millor els termes jurídics, perquè pot ser que el jutge hagi aplicat correctament la norma.

Fa 25 anys del seu gran fracàs amb l'operació reformista.

El temps m'ha donat la raó. Espanya necessita una força amortitzadora entre la dreta i l'esquerra, un espai de centre. Vaig fracassar però no em sento gens acomplexat perquè valia la pena predicar i defensar la idea.

Va trigar molt a superar el trauma?

Gens. Des de l'inici de la campanya sabia que allò anava al fracàs. Sap greu? Sí, però em vaig curar de seguida. Acceptar el risc de perdre és l'encant de la democràcia.

Com es porta això de ser una persona tan influent?

Jo no m'ho noto. Tinc amics, tinc coneguts, gent que fa cas del meu criteri i d'altres que no.

Treballa moltes hores?

M'agrada molt treballar. Em llevo molt d'hora. A les 8 molts dies ja estic volant cap a Madrid i no em fico mai al llit abans de la una. El cap de setmana treballo en un altre ambient, sense telèfon, sense pressió, escrivint, posant ordre als papers, i això per a mi és un descans.

Tothom algun dia s'acaba penedint de no haver estat més per ell i pels seus.

He tingut els meus abandonats? No crec que els meus fills s'hagin sentit abandonats pel seu pare. Podria haver-m'hi dedicat més? Sí, però potser encara els hauria espatllat. És cert que no he deixat d'anar a treballar per ocupar-me dels deures dels nens. He estat a prop d'ells però han tingut llibertat.

Continua anant en bicicleta?

Sí, tots els caps de setmana que puc. És un esport individual, pots anar al teu ritme, relaxa, vas pensant.

Té Facebook o Twitter?

Em sento superat. Abans deien: "Ara que he après a dir pinícula ara en diuen flim ". A mi em passa que ara que he après això dels ordinadors, internet, el Google, el mail i l'iPad, ara resulta que hauria de tenir Twitter i Facebook. Escolta, ja me n'ocuparé.

De quins polítics ha acabat sent amic?

De molts. I sovint no estan en el propi partit. Amb Narcís Serra o Pasqual Maragall, me'ls estimo i aprecio.

I amb Pujol han acabat amics?

La gent sempre ens vol enemistar i no ho aconseguiran. Hem coincidit i hem discrepat, però tenim una relació fluïda, correcta i de respecte. No hem estat amics de sortir, però menys dormir junts ho hem fet tot. Tota la vida hem estat junts.

J a no queden líders com vostès?

Ens ho diuen, però nosaltres no ho pensem. Atur Mas està demostrant una capacitat de lideratge molt forta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT