Publicitat
Publicitat

FORMACIÓ

A partir del novembre tots els estudiants de Dret hauran de fer un màster i un examen per exercir

El MIR dels advocats

Els estudiants de Dret que no hagin acabat la carrera abans del 31 d'octubre hauran de fer un màster i un examen per poder ser advocats. Un pas que ens iguala a la resta de països d'Europa.

Acabar la carrera de Dret no serà, a partir del novembre, l'única condició per poder col·legiar-se i exercir com a advocat. El 31 d'octubre, cinc anys després de ser aprovada, entra en vigor la llei d'accés a la professió d'advocat i procurador dels tribunals que, a la pràctica, suposa que tots els graduats en Dret hauran de cursar un màster i fer un examen per poder col·legiar-se i, per tant, treballar com a lletrat.

"Fins ara, qualsevol llicenciat, un cop col·legiat, podia actuar davant qualsevol instància, fins i tot davant del Tribunal Suprem, una situació excepcional en el marc de la Unió Europea, que calia regularitzar", diu Antonio Molas, president del Consell de l'Advocacia Catalana, que engloba els 14 col·legis d'advocats de Catalunya. De fet, aquesta prova d'accés a la professió iguala Espanya a la resta de països i facilita les homologacions de títols. "Era absurd que un alemany o un francès hagués de passar un examen i que nosaltres poguéssim exercir el dia següent d'acabar la carrera", assegura Luis Antonio Sales, secretari de la Junta de Govern de l'ICAB, que destaca que aquest examen no pretén ser un impediment, sinó que és "un pas endavant" que la professió demanava des de feia molts anys per guanyar en qualitat.

Quines són les opcions de màster?

Es tracta de superar un curs d'un any de durada, que consta de 90 crèdits, dels quals 60 són teòrics i els altres 30 s'adquiriran fent pràctiques externes a despatxos professionals o institucions públiques o privades. La formació l'hauran de fer, en conveni, les universitats i els col·legis professionals. El Col·legi d'Advocats de Barcelona, per exemple, ha signat convenis amb la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma i la Universitat Abat Oliba CEU.

Com serà l'examen?

Serà una prova per a tot Espanya que es convocarà com a mínim un cop l'any. Constarà de dos exercicis que es faran el mateix dia, un tipus test i un altre que consistirà en la resolució d'un cas pràctic prèviament escollit entre diverses alternatives. Cal superar el primer exercici -en què un 20% de la nota serà la qualificació del màster- perquè el segon sigui corregit. Catalunya tindrà la seva pròpia comissió avaluadora per a l'accés a l'advocacia i a la procura.

Qui afecta?

Tots els estudiants de Dret que no s'hagin graduat el 31 d'octubre, independentment de quan van començar la carrera, hauran de fer el màster i l'examen. Javier Mediavilla, estudiant d'últim curs, s'ha quedat a quatre assignatures d'acabar. "Perdré quasi dos anys més per pocs crèdits i m'hauré d'examinar", es lamenta el Javier que, tot i així, és conscient que fa cinc anys que als passadissos de la facultat es parla d'aquest canvi de la legislació. "Només hauria d'afectar els estudiants de grau i no els que cursen la llicenciatura des de fa anys. Vulnera el principi d'igualtat", diu.

La llei no afecta els llicenciats que ja estiguin col·legiats en el moment en què entri en vigor. Les persones que ja hagin acabat la carrera abans de la data però no estiguin col·legiades tenen dos anys per fer-ho. És el cas de Carla Vilà, llicenciada en Dret i diplomada en Protocol que treballa en l'organització d'actes. "No m'atreu dedicar-me al dret professionalment, però m'estic plantejant col·legiar-me perquè la vida dóna moltes voltes", confessa. En cas de no fer-ho en els pròxims dos anys, la Carla hauria de fer el màster i l'examen per poder exercir. Un cas similar és el de Fernando de Yllescas, que exerceix com a notari a Catalunya i creu que plantejar un examen és molt positiu. "Tots sabem com sortim de la carrera de Dret, està bé que s'assegurin que hi haurà més pràctica", explica el notari, que diu que no s'ha plantejat col·legiar-se perquè ja ho va descartar en el seu moment.

Noves col·legiacions

La majoria de col·legis han notat un increment en les inscripcions en els últims mesos, sobretot en la modalitat de no exercent -la quota mensual és més baixa-, fins al punt que, fins al setembre, en molts ja s'havia col·legiat més gent que en tot el 2010.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT