Madrid culpa les comunitats dels dubtes sobre Espanya

MADRIDNingú pot retreure al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que no parli clar. A hores d'ara -passades totes les eleccions- és una evidència que el govern espanyol serà inflexible amb les comunitats autònomes perquè compleixin l'objectiu de dèficit, encara que això suposi intervenir-ne alguna amb la llei d'estabilitat pressupostària a la mà, que avui ratificarà el Senat. El to del responsable de les finances espanyoles, cada dia més dur, dibuixa a l'horitzó una topada amb CiU si Mariano Rajoy no recula, cosa que ara sembla improbable.

En el ple del debat de totalitat dels pressupostos generals de l'Estat, Montoro va acusar obertament les autonomies i els ajuntaments de ser responsables dels "dubtes" que avui hi ha als mercats sobre l'economia espanyola. De fet, va reconèixer que hi ha governs que tenen problemes seriosos per renovar els crèdits, ja no pas per demanar-ne de nous. Per això, i amb un aire desafiant, va esgrimir el nou mecanisme per collar el dèficit de les comunitats, conscient, a més, que els nacionalistes catalans van votar a favor de la llei. Va assegurar que no li tremolarà el pols a l'hora de "prevenir, supervisar, penalitzar i intervenir" els governs autonòmics que es desviïn de l'ortodòxia de l'austeritat que marca la Moncloa.

Madrid marca les normes

Una amenaça que no queda en el pla teòric. Hisenda convocarà per a la primera quinzena de maig un Consell de Política Fiscal i Financera en què les autonomies hauran de presentar el seu pla de reequilibri econòmic, adaptat als pressupostos de l'Estat. Si Hisenda en suspèn algun, el govern responsable n'haurà de redactar un altre de nou. Si tampoc s'adiu a les exigències de Madrid, s'activaran les "mesures correctores i coercitives" que preveu la llei d'estabilitat.

És evident que, amb matisos, tant populars com socialistes s'espolsen les responsabilitats de sobre i les deriven a les comunitats. Els uns, per calmar els que controlen l'aixeta del crèdit internacional; els altres, per rentar-se les mans de la desviació del dèficit l'any 2011, quan governaven a l'estat espanyol.

Per intentar disfressar l'ofensiva, el ministre Montoro va escarrassar-se a dir que el PP "no qüestiona" el model autonòmic i va garantir que no permetria cap "fallida" parcial perquè això afectaria la credibilitat del conjunt de l'Estat. De fet, provant de girar la truita, va presumir que han estat magnànims i han pres mesures per alleugerir l'ofec dels comptes autonòmics: desplegar del tot el nou finançament autonòmic, agilitzar avançaments i endarrerir les liquidacions negatives. Segons va dir, aquest últim punt suposarà un ingrés de 330,7 milions a les arques de la Generalitat.

Objectiu: provar de demostrar que el PP té paraula, malgrat incompliments flagrants com el fet de no pagar els diners de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Com ja va anunciar l'ARA a principis de gener, i s'ha evidenciat en el projecte de pressupostos, la Moncloa no pensa pagar. Tot i l'evidència, el ministre va dir taxatiu que "per a aquest govern, Catalunya és una prioritat". Una frase que li va retreure després la neoespanyolista Rosa Díez. L'escoltava, asseguda a l'hemicicle, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, tot i que no és diputada al Congrés.

Per CiU, les bones paraules de Montoro tenen poc recorregut perquè s'estavellen contra la fredor de les xifres. Les prioritats dels pressupostos no passen per Catalunya.

Cornuts i pagar el beure

Si no hi ha cap canvi d'última hora la federació mantindrà l'esmena a la totalitat, que es votarà avui, amb nou més que han presentat la resta de grups parlamentaris. Ja no hi ha temps per a les contrapartides i només es podria retirar com un gest de bona voluntat davant les greus dificultats econòmiques de l'Estat. "Però no estem en aquest temps", afirma un diputat de CiU a Madrid.

Montoro, inflexible, va reclamar a Josep Antoni Duran i Lleida que posi els "llums llargs". El portaveu dels nacionalistes catalans, però, va optar per elevar el to i avisar el PP que el xoc de trens s'accelera. Va dir que, més enllà d'independentistes, a Catalunya "hi ha molta gent normal, del carrer, senzilla" que "està tipa de ser cornuts i pagar el beure". Duran va assenyalar que hi ha una "majoria" de catalans a qui se'ls acaba la paciència, cansats de patir "un dèficit fiscal insuportable" i de constatar com se'ls "disputa fins a l'últim cèntim". Des de la seva òptica confederal, va matisar que això "no és bo" per a ningú. Lluny de reflexionar-hi, l'entorn de Montoro va atribuir el to del líder d'Unió a la imminència del congrés del partit.

Madrid ha posat la directa.