Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Madrid envia senyals

Converses Dimarts passat, a les 2 del migdia i 22 minuts, els inscrits a la llista de correu de la Casa Blanca van rebre un comunicat que explicava moltes coses en poques línies. Començava dient: "El president i la cancellera alemanya, Angela Merkel, s'han telefonat aquest matí…" Simbòlic Però encara va ser més aclaridor el correu que va entrar 37 minuts més tard

La Casa Blanca informava que Obama i Merkel havien abordat "els darrers esdeveniment en relació a la situació financera a l'eurozona". I afegia: "El president ha agraït a la cancellera el seu lideratge i ha saludat l'acord d'ahir a Europa sobre un nou programa de rescat per ajudar Grècia a reduir el seu deute fins a nivells sostenibles. El president i la cancellera han coincidit que les reformes d'Espanya i Itàlia han estat passos positius per encarar la crisi de l'eurozona. El president i la cancellera també han parlat dels preparatius de la pròxima cimera del G-8 i han coincidit que l'èmfasi s'hauria de posar en el creixement i en els llocs de treball". El president i la cancellera. Els Estats Units i Alemanya? No. Els Estats Units i Europa. Merkel és, finalment, l'interlocutor a l'altra banda del fil que els nord-americans buscaven des que Kissinger va dir allò que no sabia quin número marcar cada vegada que volia parlar amb Europa.

El comunicat també revelava que Obama havia parlat amb Merkel de les reformes en dos estats sobirans més, Itàlia i Espanya. Com que les mencions mai són casuals, era un esment destinat a projectar confiança internacional per part dels pocs actors polítics que tenen algun crèdit per fer-ho. Ja ho va dir el primer ministre italià, Mario Monti, sortint del Despatx Oval fa quinze dies, quan li van preguntar en què s'havia traduït concretament el suport d'Obama a les reformes: "Que m'ho ha dit. Una de les coses estranyes que passen avui en dia és que el món i els mercats viuen del que en diem credibilitat. Que Obama digui que les nostres reformes són creïbles és una ajuda concreta".

Uns minuts més tard es va produir el poema visual. Tornaven a enviar el mateix comunicat, però aquest cop l'emissor no era la presidència dels Estats Units, sinó l'oficina de premsa de l'ambaixada espanyola a Washington, que va fer, directament, un "reenviar " . Copiava el text de la presidència nord-americana sense contextualització, ni tan sols traducció al castellà. En anglès, tal com l'havia enviat la Casa Blanca. Espanya també volia que tothom sabés que Obama i Merkel havien coincidit a opinar que Rajoy estava fent una bona feina.

Obama i Rajoy tindran l'oportunitat de reunir-se tres vegades abans de l'estiu, en tres cimeres internacionals: la de la Seguretat Nuclear, que tindrà lloc a Seül el mes que ve; la de l'OTAN, que se celebrarà a Chicago al maig, i la del G-20 a Los Cabos (Mèxic) al mes de juny. Només cal llegir l'última frase del comunicat per saber que Obama voldrà saber quins són els plans d'Espanya per arrencar d'una vegada el creixement econòmic i, sobretot, crear llocs de treball.

Espanya en el punt de mira

L'escandalosa taxa d'atur espanyola, de les més altes als països desenvolupats, crida l'atenció a totes les cancelleries. L'ambaixador dels Estats Units a Madrid, Alan Solomont, valorava dimecres passat a Washington la "calma relativa" amb què vivien els espanyols malgrat l'impacte de la crisi. En el mateix acte, una trobada amb corresponsals, va comentar que ara el 75% de la despesa pública espanyola està en mans del PP, si sumem els pressupostos de l'Estat i de 13 governs autònoms. Per això Madrid ha enviat aquesta setmana senyals a Washington que, un cop ordenat el dèficit, la prioritat és el creixement. Això li va dir divendres a Washington el ministre De Guindos al president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, i amb la urgència de créixer De Guindos es reunirà demà amb inversors a Nova York.

Els discursos públics estan canviant austeritat per creixement. La secretària d'Estat, Hillary Clinton, ha posat aquesta setmana les seves ambaixades a treballar per l'economia. La raó de Clinton no podia ser més senzilla: "Els americans necessiten llocs de treball".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT